Dret d’accés a la informació publica

 

  • Quina és la informació pública que la ciutadania pot demanar i quin és objecte del dret d’accés?

S’entén per informació pública els continguts o documents, sigui quin sigui el seu format o suport, que estiguin en poder d’algun dels subjectes que integren les administracions públiques i que hagin estat elaborats o adquirits en l’exercici de les seues funcions (article 13 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern).

  • Qui pot sol·licitar informació?

Podran exercir el seu dret d’accés a la informació totes les persones, en els termes previstos en l’article 105.b de la Constitució espanyola, article que estableix que la llei regularà l’accés de la ciutadania als arxius i als registres administratius, excepte en allò que afecti la seguretat i la defensa de l’Estat, l’esbrinament dels delictes i la intimitat de les persones o a la Constitució espanyola.
Les persones jurídiques podran així mateix exercir el seu dret d’accés.

  • Es pot demanar qualsevol informació?

Sí, però el dret d’accés té límits quan suposi un perjudici per a (article 14 de la Llei 19/2013):

  1. La seguretat nacional.
  2. La defensa.
  3. Les relacions exteriors.
  4. La seguretat pública.
  5. La prevenció, la recerca i la sanció dels il·lícits penals, administratius o disciplinaris.
  6. La igualtat de les parts en els processos judicials i la tutela judicial efectiva.
  7. Les funcions administratives de vigilància, inspecció i control.
  8. Els interessos econòmics i comercials.
  9. La política econòmica i monetària.
  10. El secret professional i la propietat intel·lectual i industrial.
  11. La garantia de la confidencialitat o el secret requerit en processos de presa de decisió.
  12. La protecció del medi ambient.

L’aplicació dels límits serà justificada i proporcionada al seu objecte i finalitat de protecció i atendrà a les circumstàncies del cas concret, especialment a la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés.

  • Com es protegeixen les dades personals en el dret d’accés?

L’article 15 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern conté una sèrie de regles:

Si la informació sol·licitada contingués dades especialment protegides a què es refereix l’apartat 2 de l’article 7 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, l’accés únicament es podrà autoritzar en el cas que es compti amb el consentiment exprés i per escrit de la persona afectada, tret que la dita afectada hagués fet manifestament públiques les dades amb anterioritat al fet que se sol·licitàs l’accés.

Si la informació inclogués dades especialment protegides a què es refereix l’apartat 3 de l’article 7 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, o dades relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportassin l’amonestació pública a la persona infractora, l’accés només es podrà autoritzar en cas que s’expliqui amb el consentiment exprés de la persona afectada o si aquella estigués emparat per una norma amb rang de llei.

Amb caràcter general, i tret que en el cas concret prevalgui la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits sobre l’interès públic en la divulgació que ho impedeixi, es concedirà l’accés a informació que contengui dades merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’òrgan.

Quan la informació sol·licitada no contengués dades especialment protegides, l’òrgan a què es dirigeixi la sol·licitud concedirà l’accés amb la ponderació prèvia suficientment raonada de l’interès públic en la divulgació de la informació i els drets dels afectats les dades dels quals apareguin en la informació sol·licitada, en particular el seu dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal, prenent en consideració per a la citada ponderació uns criteris previstos en la norma.

  • Com s’exerceix el dret d’accés a la informació de les administracions públiques?

Les sol·licituds que els ciutadans adrecin als òrgans del Consell Insular d’Eivissa es poden presentar:

  1. Al Registre General del Consell Insular d’Eivissa (avinguda d’Espanya, 49, CP 07800, Eivissa).
  2. Als registres de qualsevol òrgan administratiu, que pertanyi a l’Administració General de l’Estat, a la de qualsevol administració de les comunitats autònomes, a la de qualsevol administració de les diputacions provincials, cabildos i consells insulars, als ajuntaments dels municipis a què es refereix l’article 121 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, o a la de la resta d’entitats que integren l’administració local si, en aquest darrer cas, s’hagués subscrit el conveni oportú.
  3. A les oficines de Correus, en la forma que s’estableixi reglamentàriament.
  4. A les representacions diplomàtiques o les oficines consulars d’Espanya a l’estranger.
  5. A qualsevol altre que estableixin les disposicions vigents.
  • Haurà de motivar-se la sol·licitud?

La persona sol·licitant no està obligada a motivar la seua sol·licitud d’accés a la informació (article 17.3 de la Llei 19/2013). Tanmateix, podrà exposar els motius pels quals sol·licita la informació i que podran ser tenguts en compte quan es dicti la resolució. No obstant això, l’absència de motivació no serà per si sola causa de rebot de la sol·licitud.

  • Haurà d’identificar-se el ciutadà o la ciutadana que demani informació?

Sí, la sol·licitud podrà presentar-se per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de: la identitat de la persona sol·licitant, la informació que se sol·licita, una adreça de contacte, preferentment electrònica, a l’efecte de comunicacions i, si escau, la modalitat que es prefereixi per accedir a la informació sol·licitada (article 17.2 de la Llei 19/2013).

  • Es pot dirigir la sol·licitud en una altra llengua diferent al castellà?

Les persones sol·licitants d’informació podran dirigir-se al Consell Insular en la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, o en llengua castellana, ja que ambdues llengües tenen el caràcter d’idioma oficial (article 36 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú en relació amb l’article 4 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears).

  • Per quines causes es pot inadmetre una sol·licitud?

S’inadmetran a tràmit, mitjançant resolució motivada, les sol·licituds (article 18 de la Llei 19/2013):

  1. Que es refereixin a informació que estigui en curs d’elaboració o de publicació general.
    Referides a informació que tengui caràcter auxiliar o de suport com la contenguda en notes, esborranys, opinions, resums, comunicacions i informes interns o entre òrgans o entitats administratives.
  2. Relatives a informació per a la divulgació de la qual sigui necessària una acció prèvia de reelaboració.
  3. Dirigides a un òrgan en poder del qual no consti la informació quan es desconegui el competent.
  4. Que siguin manifestament repetitives o tenguin un caràcter abusiu no justificat amb la finalitat de transparència d’aquesta Llei.
  • Què ocorre si la petició es dirigeix a un òrgan que no posseeixi la informació?

El ciutadà/La ciutadana haurà de dirigir la seua sol·licitud a l’òrgan que posseeix la informació per aconseguir una major eficiència en la resposta.

Si la sol·licitud es refereix a informació que no consti en poder del subjecte al qual es dirigeix, aquest la remetrà al competent, si el conegués, i informarà d’aquesta circumstància la persona sol·licitant.

  • Què ocorre si no és clara la petició d’informació del ciutadà/de la ciutadana?

Quan la sol·licitud no identifiqui de forma suficient la informació, es demanarà a la persona sol·licitant que la concreti en un termini de deu dies, amb indicació que, en cas de no fer-ho, se la tendrà per desistida. Així mateix, s’informarà la persona sol·licitant de la suspensió del termini per dictar resolució.

  • Si la informació sol·licitada afectàs drets de tercers?

Si la informació sol·licitada pogués afectar drets o interessos de tercers, degudament identificats, se’ls concedirà un termini de quinze dies perquè puguin realitzar les al·legacions que considerin oportunes. La persona sol·licitant haurà de ser informada d’aquesta circumstància, així com de la suspensió del termini per dictar resolució fins que s’hagin rebut les al·legacions o hagi transcorregut el termini per a la seua presentació.

  • Quin és el termini per concedir o denegar l’accés a la informació?

La resolució en la qual es concedeixi o es denegui l’accés haurà de notificar-se a la persona sol·licitant i als tercers afectats que així ho hagin sol·licitat en el termini màxim d’un mes des de la recepció de la sol·licitud per l’òrgan competent per resoldre (article 20 de la Llei 19/2013).

Aquest termini podrà ampliar-se per un altre mes en el cas que el volum o la complexitat de la informació que se sol·licita així ho facin necessari i amb notificació prèvia a la persona sol·licitant.

  • Les resolucions que concedeixin o deneguin l’accés seran motivades?

Seran motivades les resolucions que deneguin l’accés, les que concedeixin l’accés parcial o a través d’una modalitat diferent a la sol·licitada i les que permetin l’accés quan hi hagi hagut oposició d’un tercer (article 20.2 Llei 19/2013). En aquest últim supòsit, s’indicarà expressament a la persona interessada que l’accés només tendrà lloc quan hagi transcorregut el termini de l’article 22.2 de la Llei 19/2013.

Quan la mera indicació de l’existència o no de la informació suposàs la vulneració d’algun dels límits a l’accés, s’indicarà aquesta circumstància en desestimar-se la sol·licitud.

  • Com opera el silenci en cas que no es contesti la sol·licitud?

Transcorregut el termini màxim per resoldre sense que s’hagi dictat i notificat resolució expressa, s’entendrà que la sol·licitud ha estat desestimada (article 20 de la Llei 19/2013).

  • Quins recursos caben contra les resolucions que deneguin l’accés?

Les resolucions dictades en matèria d’accés a la informació pública són impugnables directament davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Palma en el termini de dos mesos comptadors a partir del dia següent a la recepció de la notificació de l’acte que posa fi a la via administrativa. En cas de silenci administratiu, el termini és de sis mesos i es compta a partir de l’endemà del dia en què es produeixi el silenci.

Tot l’anterior sense perjudici de la possibilitat d’interposar la reclamació potestativa en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la notificació de l’acte impugnat o des de l’endemà a aquell en què es produeixin els efectes del silenci administratiu davant la Comissió per a la resolució de les reclamacions en matèria d’accés a la informació pública (plaça del Rosari, 5, entl. i 1a planta, CP 07001 Palma) creada mitjançant Decret 24/2016, de 29 d’abril, de creació i d’atribució de competències a la Comissió per a la resolució de les reclamacions en matèria d’accés a la informació pública (BOIB núm. 54, de 30 d’abril de 2016). Aquesta reclamació substitueix els recursos administratius de conformitat amb l’establert en l’article 107.2 de la Llei 30/1992 i està regulada a l’article 24 de la Llei 19/2013.

icon_bustia

QUEIXES I SUGGERIMENTS

icon_faqs

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

icon_cost

QUANT COSTA AQUEST PORTAL?