Polítiques públiques per al Consell d’Eivissa 2015 – 2019

1- Polítiques per a les persones: contra la pobresa i les desigualtats.

2- Polítiques en defensa dels serveis públics.

2.1.- Sanitat

2.2.- Educació

2.3.- Joventut

2.4.- Esports

3.-  Polítiques per a la transparència, participació i bon govern.

4.- Polítiques territorials, medioambientals i de defensa del patrimoni cultural.

4.1.- Aigua pública de qualitat per a tots: recursos hídrics

4.2.- Territori

4.3.- Transport i movilitat

4.4.- Energia

4.5.- Residus

4.6.- Medi natural i boscos

4.7.- Agricultura

4.8.- Patrimoni, cultura, llengua i memòria històrica 

5- Polítiques per a la creació de feina, la defensa dels drets laborals i la formació dels treballadors.

6- Polítiques per a un model econòmic sostenible, solidari i de futur.



 

1- Polítiques per a les persones: contra la pobresa i les desigualtats.

1.1.- Garantir la gestió pública de tots els serveis socials a l’àmbit territorial de l’illa d’Eivissa amb el finançament adequat.

1.2.- Recuperar la gestió dels centres residencials ara en mans del Govern de les Illes Balears i garantir-ne el finançament adequat per tal d’assegurar-ne la continuïtat i qualitat del servei.

1.3.- Crear bonificacions i exempcions en transport públic: targeta d’abonament de transport (“bonobus”) gratuïta a totes les persones amb ingressos per davall del salari mínim interprofessional.

1.4.- Sol·licitar que el nou Consell d’Eivissa gestioni la renda bàsica universal que ha de ser aprovada a nivell autonòmic.

1.5.- Establir una major coordinació dels serveis públics mitjançant la mancomunació o altres instruments de col·laboració institucional.

1.6.- Convocatòria de la Mesa d’Exclusió Social, per tal d’establir les prioritats en matèria de Pla de xoc contra la pobresa.

1.7.- Establir que tota adjudicació de contractes públics per part del Consell Insular, i també dels ens dependents (consorcis, empreses públiques, etc.) es faci seguint uns criteris ambientals i socials, a més dels econòmics.

1.8.- Crear l’Oficina del dret a l’habitatge, que desenvoluparà les polítiques públiques en aquesta matèria. Es crearà una agència d’intermediació de lloguers per posar en contacte llogaters i arrendadors amb l’objectiu de garantir l’accés a l’habitatge. L’oficina també mediarà entre  els afectats per deutes hipotecaris amb risc de perdre el seu habitage i els bancs, amb l’objectiu que no es produeixi cap llançament sense una alternativa habitacional prèvia.

1.9.- En coordinació amb els ajuntaments, crear un inventari d’habitatges buits de bancs, immobiliàries i grans propietaris per incentivar que els pisos buits surtin al mercat.

1.10.- Amb l’objectiu d’augmentar l’oferta i, conseqüentment, rebaixar els preus dels lloguers, instar a la realització d’un nou marc regulador de lloguers turístics.

1.11.- Crear una targeta jove integrada amb descomptes en transport públic i esdeveniments culturals i esportius.

1.12.- Augmentar l’adjudicació de beques de transport flexibilitzant els criteris d’adjudicació i ampliant-les a estudis per a màster i doctorat.

1.13.- Rehabilitar un edifici de Sa Coma per destinar-lo a alberg estudiantil i residència.

1.14.- Posar en marxa totes les places del centre de discapacitats de Can Raspalls.

1.15.- Potenciar programes específics per a persones amb discapacitat intel·lectual que contemplin:

– Servei d’assessorament i inserció.

– Centre de dia.

– Taller ocupacional.

1.16.- Elaborar el Pla Insular de Serveis Socials, que contendrà la relació inventariada de tots els serveis, recursos i entitats socials i sociosanitàries sense ànim de lucre de l’illa. Detectar les necessitats  existents en l’àmbit de serveis i recursos que tenim a l’illa d’Eivissa i crear el corresponent  registre  insular de serveis socials.

1.17.- Reactivar els Consells Sectorials Insulars per conèixer de primera mà les diferents problemàtiques i circumstàncies que estan relacionades o que afecten les persones amb discapacitat i altres col·lectius amb  necessitats de suport. L’objectiu d’aquests consells ha de ser assessorar les distintes polítiques i actuacions insulars i municipals.

1.18.- Crear pisos tutelats  per a persones amb discapacitat física o psíquica lleu.

1.19.- Gestionar des de l’administració pública centres de dia per atendre les persones i famílies que ho necessitin, llars residencials, pisos assistits i habitatges per a urgències socials.

1.20.- Adequar una xarxa informàtica i suport tècnic insular, en què estiguin incloses totes les administracions locals (Consell i ajuntaments), entitats públiques i privades sense ànim de lucre i agents  socials,  per tal d’optimitzar el funcionament de tots els serveis i garantir l’atenció a les persones amb necessitats especials. Es farà també extensiu als col·lectius de la tercera edat.

1.21.- Establir una major coordinació entre les diferents institucions en temes d’educació, sanitat i serveis socials. Implementar plans integrals o comunitaris que incideixin globalment abordant la  problemàtica de tota la comunitat i afavorint que les persones afectades participin en la seua definició i aplicació.

1.22.- Desenvolupar la cartera de serveis socials del Consell d’Eivissa per aconseguir la posada en marxa d’aquells serveis o finalitats ara inexistents. Això sempre en col·laboració amb els ajuntaments per tal de no duplicar ni solapar serveis que puguin perjudicar-ne la finalitat.

1.23.- Estudiar i valorar les necessitats de personal qualificat en matèria de serveis socials que té el Consell d’Eivissa per fer efectives les competències establertes a la llei 4/2009, en particular personal en funcions d’inspecció.

1.24.- Segons les dades que doni el Pla Insular de Serveis socials, crear una xarxa de recursos adequat a les necessitats socials. En particular, una xarxa de centres de dia especialitzats per a persones amb malalties mentals i demències, persones amb trastorns físics aguts, malalties degeneratives, entre d’altres, per tal de garantir que els familiars o cuidadors puguin compaginar vida laboral amb la cura d’aquestes  persones.

1.25.- Establir el corresponent pla anual de subvencions per a les entitats socials sense ànim de lucre que estiguin incloses en el Registre Insular de Serveis socials  i també a la xarxa informàtica establerta a la proposta anterior, dins del termini establert a la vigent llei de subvencions, per tal de garantir la continuïtat dels projectes que desenvolupen aquestes entitats i no interrompre les pautes d’atenció.

1.26.- Optimitzar equipaments infrautilizats.

1.27.- Augmentar la protecció a les víctimes de la violència de gènere i de violència en l’àmbit familiar, acompanyant-les i assistint-les en tot el procediment, des que interposen la primera denúncia fins que es dicta resolució judicial, d’una manera real i efectiva.

1.28.- Vetllar, amb plans específics, per l’atenció a les necessitats de les dones en risc d’exclusió.

1.29.- Posar en marxa plans d’integració adreçats a col·lectius concrets: acollida a nouvinguts, aturats de llarga durada, empoderament econòmic de les dones, etc. Donar  preferència en cas d’empat en l’oferta econòmica per als licitadors amb més d’un 2% de treballadors amb discapacitat o en risc d’exclusió social.

1.30.- Potenciar les activitats i iniciatives que fomentin la inclusió social, la igualtat i la no discriminació, així com el respecte al medi ambient, i que divulguin els valors de la diversitat social, cultural, sexual, etc. com a parts integrants d’una mateixa  societat.

1.31.- Establir  un conveni de col·laboració  adequat  entre  el Govern de les Illes Balears i el Consell d’Eivissa per tal que l’Oficina d’atenció a les persones immigrants (OFIM) sigui gestionada pel Consell d’Eivissa i finançada pel Govern de les Illes Balears,  i que se’n garanteixi així el funcionament durant tot l’any.

1.32.- Establir plans de formació de personal en matèria de serveis socials. De la mateixa manera, establir plans de formació per incorporar a la vida laboral persones amb discapacitat, persones en risc d’exclusió social i altres col·lectius més vulnerables.

1.33.- Impulsar plans d’igualtat tant per a les entitats públiques com per a empreses privades. Desenvolupar polítiques per afavorir  plans de conciliació de la vida laboral i familiar, tant a nivell públic com a l’àmbit privat.

1.34.- Crear el Centre de baixa exigència per a persones en risc d’exclusió social.

1.35.- Establir bonificacions o exempcions per a persones que acreditin atur de llarga durada, persones grans amb pensions reduïdes, joves en situació de precarietat laboral i persones amb pocs recursos econòmics. Crear un criteri únic de persones que necesiten bonificacions i exempcions.

1.36.- Fer descomptes en l’ús de serveis no essencials a les persones en situacions de necessitat per facilitar-hi l’accés.

1.37.- Dret a un lloc de feina digne i estable. Creació a nivell insular d’un viver d’empreses que estiguin vinculades a  aquests sectors industrials. Un espai de ‘coworking’ que fomenti la  creació i distribució de productes relacionats amb el disseny i  creació de continguts digitals, ja sigui amb una orientació al mercat de l’oci com al mercat dels continguts educatius digitals. En qualsevol dels dos camps intervenen nombroses disciplines professionals, com són dissenyadors, artistes de diferents disciplines, programadors, professors, etc., cosa que converteix el  desenvolupament d’aquesta indústria en un generador transversal d’ocupació.

2- Polítiques en defensa dels serveis públics.

2.1.- SANITAT

2.1.1.- Augmentar la prevenció de les conductes addictives a través del CEPCA.

2.1.2. Garantir el dret al descans. Treballar per aconseguir, a través del Consell d’Alcaldes, una normativa unitària a nivell insular sobre el dret al descans, dificultat per les remors i les vibracions. Control efectiu de l’exposició a la remor i les  vibracions. Actualització del mapa de remors de l’illa d’Eivissa.

2.1.3.- Acord de comprometre’ns a augmentar les places sociosanitàries a Eivissa, instant el Govern que l’antic hospital Can Misses sigui transformat en un centre sociosanitari, tal com estava projectat inicialment.

2.1.4.- Si bé amb l’obertura del nou hospital Can Misses es disposa d’un modern centre hospitalari, la seva cartera de serveis no s’ha vist augmentada i, per tant, segueix existint la carència d’algunes especialitats  de gran incidència en la població d’Eivissa, en particular hemodinàmica, neurocirurgia i cirurgia vascular. Per això, es revisarà la  cartera  de serveis, es valorarà quins poden ser incrementats i es disposarà d’aquells de major incidència per a la població eivissenca i es demanarà la dotació de personal necessari per dur endavant aquesta  tasca.

2.1.5.- Per a aquelles persones que s’hagin de traslladar fora de l’illa per rebre atenció mèdica o hospitalària,  s’ha d’establir un sistema  de dietes  raonable i adequat per cobrir les despeses  que puguin generar aquests desplaçaments. Així mateix, es garantirà el cobrament d’aquestes dietes dins dels termes establerts per la llei però en un termini mínim de temps.

2.1.6.- Dissenyar campanyes d’informació i sensibilització sobre la discapacitat i determinades malalties.

2.1.7.- Establiment d’un codi de bones conductes per part de les administracions públiques i, sobretot, per part dels promotors d’esdeveniments d’oci per atenuar o prevenir els riscos inherents als esdeveniments d’oci multitudinaris.

2.1.8.- Serà una prioritat demanar i negociar l’atenció sanitària als centres  d’atenció primària amb obertura del servei en torn de tarda. No només per garantir una millor assistència  d’atenció, sinó també per facilitar l’accés de tothom, independentment dels seus horaris laborals.

2.1.9.- Dret a un suport sociosanitari de qualitat. Dret a una vida digna dels malalts crònics i dependents.

2.1.10.- Augmentar l’especialització dels centres sociosanitaris. Potenciar l’atenció psiquiàtrica infantojuvenil.

2.1.11.- Facilitar l’atenció domiciliària potenciant la Unitat d’hospitalització domiciliària. Garantir el dret a tenir cura de la gent gran.

2.1.12- Creació d’una Unitat de Rehabilitació Comunitària per a persones amb trastorn mental sever i dificultats d’integració social.

2.1.13.- Garantir places residencials per a persones amb necessitats especials.

2.1.14.- S’impulsarà la formació en l’àmbit sanitari i sociosanitari,  en particular els graus d’infermeria i altres que es puguin implantar a l’extensió de la UIB d’Eivissa.

2.1.15.- Es revisarà el Pla Sanitari de l’illa d’Eivissa per tal d’adequar la realitat a les necessitats poblacionals actuals.  Defensarem sempre que tots els serveis sanitaris siguin públics, inclosa la radioteràpia.

2.1.16.- Suport a la derogació de normatives lesives per a la salut i la sanitat pública. Ens referim a la La Llei 15/97 de Noves Formes de Gestió, que estableix que tot hospital, centre sociosanitari o centre de salut pot ser gestionat per qualsevol tipus d’entitats existents en dret; és a dir, permet l’entrada massiva de l’empresa privada directament en la gestió i provisió de serveis, fet que dóna peu al desmantellament de la gestió pública.

2.1.17.- Defensa de la sanitat universal, a través de la lluita per la derogació del RD 16/2012 aprovat pel PP i que exclou de l’atenció sanitària integral a part de la població mitjançant un canvi fonamental: vincular l’atenció a les aportacions a la Seguretat Social en lloc de a la residència. Aquest fet posa les bases per anar suprimint prestacions fins ara universals i gratuïtes al moment de l’ús, traslladant-les al grup de les de pagament per la seva utilització.

2.1.18.- Promocionar els  hàbits i activitats de vida saludable i de cura del cos d’una forma natural.

2.2.- EDUCACIÓ.

2.2.1.- Auditoria d’infraestructures educatives i impuls a la construcció de nous centres.

2.2.2. Augmentar el nombre de places de les escoletes que depenen del Consell Insular.

2.2.3.- Desenvoluparem un mapa escolar equilibrat  per a tota l’illa completant l’oferta d’escoletes d’Educació Infantil per poder oferir a tots els ciutadans l’escolarització dels seus fills des de l’any 0. Obrirem les escoletes a l’estiu per col·laborar en la conciliació familiar, ja que moltes persones fan feina sobretot en temporada alta i és quan necessiten més aquest servei.

2.2.4.- Donar ús a les instal·lacions educatives i als seus equipaments  esportius fora de l’horari lectiu, així com als espais públics (carrers, places, etc) per a activitats lúdiques, recuperant-los per afavorir una major implicació i identificació  de la joventut amb la comunitat.

2.2.5- Desenvolupar el projecte de Sa Coma com a campus acadèmic i d’aprenentatge d’oficis i del centre de Cas Serres com a espai educatiu especialitzat en les indústries culturals i hotel d’entitats.

A Sa Coma s’hi ubicaran centres acadèmics i del coneixement, com la UNED, l’Escola d’Hosteleria i l’Escola d’Idiomes, i d’altres relacionats amb oficis tradicionals, gastronomia local, energies renovables, agricultura ecològica. Altres usos per a Sa Coma seran de caràcter social, com horts compartits, berenador públic i instal·lacions per a esdeveniments esportius.

A les instal·lacions de Cas Serres es promourà la creació d’un centre de producció audiovisual i autoedició i, alhora, s’hi habilitaran locals d’assaig per als grups juvenils.

2.2.6.- Major i millor oferta en coordinació amb la Conselleria de Treball i SOIB.

2.2.7.- Donar suport a la formació pràctica dels estudiants creant programes de pràctiques en col·laboració amb el sector empresarial i els centres d’educació (secundària i universitària).

2.2.8.- Instar a la Conselleria d’Educació a la incoporació d’un psicòleg / psicopedagog en els centres en contacte amb la Unitat infantojuvenil.

2.2.9.- Instar a la Conselleria d’Educació a impulsar la democràcia participativa als centres d’ensenyament.

2.2.10.- Vetllar per l’educació ordinària de les persones amb discapacitat i altres col·lectius amb necessitats de suport.

2.3.- JOVENTUT

2.3.1.- Acord en política de joventut de promocionar l’accés a l’habitatge per a la gent jove amb la lluita contra l’excés especulatiu del segon habitatge buit per abaratir els preus, la creació d’una oferta pública d’habitatges en venda i lloguer, reservar quotes d’habitatges per al lloguer a preus baixos, destinats a joves amb pocs ingressos i altres característiques especials.

2.3.2.- Potenciar el paper de les escoles-taller i l’autoocupació.

2.3.3.- Campanya informativa per lluitar contra el frau en la contractació.

2.3.4.- Promoure la Creació Jove (en moda, disseny, pintura, música, cultura  popular…) organitzant certàmens i donant facilitats per a l’exposició de les obres. Per a això, es realitzarà un cens d’artistes joves que estarà en contínua actualització per tal de coordinar i afavorir la seua promoció.

2.3.5.- Necessitat de cerca d’espais d’exposició al centre de Vila per a la creació artística.

2.3.6.- Prestarem especial  atenció a les dinàmiques de desigualtats de gènere que puguin establir-se entre la joventut, posant en marxa les mesures establertes al Pla d’Igualtat del  Consell Insular d’Eivissa (campanyes de conscienciació, sensibilització i educació en igualtat d’oportunitats).

2.3.7.- Impulsar un nou model en l’àmbit educatiu orientat a acabar amb la invisibilitat de la diversitat sexual i d’identitat de gènere i a superar patrons socioculturals discriminatoris. Incorporar en els programes educatius i materials pedagògics l’educació sexual, no plantejada solament des del model heterosexual, sinó tenint present els diferents models afectius i sexuals i les diverses realitats familiars.

2.3.8.- Es treballarà,  juntament  amb el Govern de les Illes Balears,  per la posada en marxa d’un pla per a joves a l’atur sense titulacions  acadèmiques  per tal de donar-los formació per a noves feines.

2.3.9.- Creació d’abonaments i descomptes per a joves (targeta jove) en activitats  culturals i esportives i transport públic, afavorint-ne especialment l’ús per a desplaçar-se als centres educatius.

2.3.10.- Ampliació de la xarxa de transport públic nocturn d’acord amb el Pla de Mobilitat Insular.

2.3.11.- Crear programes de formació i d’inserció laboral per a la gent jove, impulsant aquells relacionats amb els nous jaciments ocupacionals (sectors sociosanitaris, mediambientals, etc.) i potenciant el paper de les escoles-taller i l’autoocupació.

2.3.12.- Promocionar els projectes empresarials de les persones joves.

2.4.- ESPORT

2.4.1.- Foment de l’activitat física i l’esport com a eines per afavorir els hàbits saludables en la nostra societat i, així, guanyar en salut i qualitat de vida.

2.4.2.- Dotarem l’esport base insular dels millors tècnics i de recursos adequats per aconseguir una correcta formació a les primeres etapes  de la vida i promoure així que l’esport sigui una part fonamental del creixement i el desenvolupament de la persona.

2.4.3.- Impulsar la pràctica de l’esport base entre els infants i la gent jove i incorporar la figura de l’observador esportiu, per treballar els valors del  “fair play” i la convivència.

2.4.4.- Impulsar la creació de programes específics d’activitats físiques i/o  d’exercitació de la ment per a infants (0-6 anys), persones  majors i/o amb algun tipus de discapacitat.

2.4.5.- Posar en marxa un Pla de xoc de construcció, adequació i manteniment de les instal·lacions esportives en situació d’abandonament i deteriorament progressiu. Així mateix, impulsarem un pla d’actuació per tal que totes aquestes instal·lacions esportives estiguin disponibles. A més, crearem un catàleg d’instal·lacions esportives de l’illa.

2.4.6.- Realitzar un mapa actualitzat dels recursos existents (instal·lacions, mitjans humans i materials), de gestió pública i privada, en què es faci una avaluació de les mancances i deficiències, per tal de realitzar plans insulars i municipals de gestió eficaç de l’oferta existent, corregint-ne les deficiències i millorant i augmentant (si és necessari) aquesta oferta, a fi d’apropar la pràctica esportiva al conjunt de la societat. Avaluació i actualització periòdiques dels plans.

2.4.7.- Avaluació i  actualització periòdiques dels plans.

2.4.8.- Incentivarem la implementació de les activitats esportives desenvolupades dins del medi natural com a part complementària de l’activitat turística. Dissenyarem i posarem en marxa diferents rutes de senderisme, nordic walking i cicloturisme a la nostra illa.

2.4.9.- Habilitar circuits en espais públics oberts, integrats a la trama urbana i/o  aprofitant camins públics, per a la pràctica lliure d’activitats com el running, la bicicleta (a més de la xarxa de carrils-bici) i altres formes d’exercitació física.

2.4.10.- Impulsarem el desenvolupament d’escoles de vela i de submarinisme com a activitat complementària a la turística i d’explotació del nostre major medi: la mar. Igualment, dissenyarem un pla de promoció i desenvolupament de la natació en aigües obertes a determinades zones marítimes. Potenciarem els esports nàutics respectuosos amb els valors mediambientals de la nostra costa, col·laborant amb els diferents clubs nàutics i  altres entitats relacionades amb els mons de la navegació a vela, el piragüisme, el busseig, etc.

2.4.11.- Potenciar la celebració d’activitats a l’aire lliure durant tot l’any aprofitant el marc natural que ens ofereixen les nostres platges, per tal de fomentar l’esport, dinamitzar l’activitat turística i gaudir de la nostra natura de forma respectuosa.

2.4.12.- Promoure la celebració de congressos, cursos, col·loquis, etc. relacionats amb l’activitat física i les formes de vida saludables, el desenvolupament i millora de la formació de tècnics esportius i professionals de la salut esportiva, etc.

2.4.13.- Ajudar els clubs i federacions per aconseguir patrocini privat a través de la Fundació de l’esport.

2.4.14.- Creació  del Consell Sectorial de l’Esport (política insular i promoció) com a organisme aglutinador i coordinador dels diferents clubs i col·lectius esportius, així com d’altres organismes i persones implicades en la pràctica i promoció de l’esport a l’illa, entitats ciutadanes i professionals de la salut.

2.4.15.- Garantir el suport econòmic i logístic de les institucions que permeti el correcte desenvolupament d’una  trajectòria esportiva fins al més alt nivell, així com la participació dels nostres esportistes i equips esportius en competicions insulars, autonòmiques, estatals i internacionals.

2.4.16.- Realització d’un mapa actualitzat dels recursos existents (instal·lacions, mitjans humans i materials), de gestió pública i privada, en el qual es faci una avaluació de les mancances i deficiències, per tal de realitzar plans insular i municipals de gestió eficaç de l’oferta existent, corregint-ne les deficiències i millorant i augmentant (si és necessari) aquesta oferta, a fi d’apropar la pràctica esportiva al conjunt de la societat. Avaluació i  actualització periòdiques dels plans.

2.4.17.- Realització d’un pla integral de salut de l’illa d’Eivissa per tal de conèixer les problemàtiques que afecten els diferents col·lectius socioeconòmics i per edats (p.e. gent major, persones amb  discapacitat) a fi de desenvolupar polítiques adreçades a  corregir-les a través de la pràctica de l’activitat física i els hàbits saludables. Avaluació i actualització periòdiques del pla.

3.-  Polítiques per a la transparència, participació i bon govern.

3.1.- Acord per a la creació d’un Departament de Transparència, Participació i Bon Govern, un departament d’acció transversal de supervisió i seguiment de la resta de departaments, al quals podrà demanar informació i donar instruccions dins de l’àmbit de les seues competències, com a garant de la transparència necessària de la institució, de l’eficàcia dels mecanismes de participació ciutadana i de la implantació dels criteris de bon govern que han de regir el Consell Insular d’Eivissa.

3.2.- S’acorda dotar aquest Departament de personal i pressupost suficient per al desenvolupament de les seves competències.

3.3.- S’acorda que la funció i competència d’aquest Departament serà l’aplicació en el seu conjunt del Reglament de Participació i del Reglament de Transparència i Bon Govern del Consell Insular d’Eivissa.

3.4.- Elaborar, per part del Departament de Transparència, Participació i Bon Govern un Reglament de Transparència i Bon Govern, d’acord amb les directrius europees sobre transparència i bon govern.

3.5.- S’acorda que el Reglament de Transparència i Bon Govern del Consell Insular d’Eivissa haurà de regular els següents continguts, d’acord amb la mencionada llei de publicitat activa, dret a la informació i bon govern.

Incrementar i reforçar la transparència en l’activitat pública -que s’articula a través d’obligacions de publicitat activa per a totes les Administracions i Entitats públiques.

Donar publicitat a través de la pàgina web del desenvolupament dels processos selectius per a la contractació de personal a les empreses públiques adscrites al Consell Insular.

Creació del Portal de Transparència i Participació del Consell d’Eivissa, com una aposta real per garantir la claredat i honestedat com a forma de govern i rendició de comptes. Inclourà el currículum dels representants polítics, les retribucions dels càrrecs públics, les despeses de representació, publicitat i promoció institucional, l’inventari de béns i drets dels consellers i les conselleres i els acords plenaris.

Publicació de qualsevol canvi en l’estructura orgànica  (reorganització, nomenaments, contractació de personal, càrrecs electes, organització i funcionament del Consell, normes i regles municipals, etc.) amb antelació suficient i durant un temps raonable.

Publicació abans de cada ple de les iniciatives de govern i dels grups representats des del moment del seu registre.

Retransmissió en directe per internet (streaming) dels plens i publicar el vídeo de cada sessió al portal per poder visualitzar-lo també posteriorment.

-Donar publicitat a la relació completa de llocs de feina de la institució i els càrrecs de confiança i la seva retribució, així com el cost dels serveis finançats amb diners públics.

Oferir informació sobre el cost per habitant de les infraestructures o inversions realitzades i l’estat d’execució o modificació a mesura que es vagin produint.

3.6.- Crear la Comissió de Transparència i Bon Govern, amb reunions amb caràcter regular. Estarà formada per un membre de cada grup amb representació al Consell i el Titular del Departament de Transparència, Participació i Bon Govern.

3.7.- Aquesta Comissió tindrà les competències de supervisió de la correcta aplicació del Reglament de Transparència i Bon Govern.

3.8.- S’acorda modificar el Reglament de Participació Ciutadana del Consell d’Eivissa.

3.8.1.- La modificació del Reglament de Participació establirà la convocatòria de consultes ciutadanes vinculants per voluntat política de totes aquelles accions de govern el pressupost de les quals superi el 10% del pressupost anual total del Consell Insular, així com aquelles l’execució de les quals vagi més enllà de la legislatura actual. Tot això, sense perjudici de la realització d’altres consultes ciutadanes sobre assumptes rellevants a proposta del Departament de Transparència, Participació i Bon Govern.

3.8.2. La modificació del Reglament de Participació Ciutadana contemplarà la convocatòria anual d’una trobada ciutadana al Consell Insular on l’equip de govern respondrà a les preguntes que se’ls formuli. En aquestes reunions explicarà a la ciutadania el grau de compliment del programa electoral i dels acords d’aquest document.

3.9.- Acord de dret a la informació. Reconèixer i garantir l’accés a la informació regulat com un dret d’ampli àmbit subjectiu i objectiu- per part de la ciutadania.

3.9.1.- S’acorda la publicació al dia de les agendes del president o presidenta i dels consellers i conselleres a internet, per, així, fer partíceps els ciutadans de la seva activitat institucional, la presència a activitats d’organitzacions i sectors socials, reunions amb empresaris privats així com l’assistència a actes del partit.

3.9.2.- S’acorda la difusió dels dies en què es poden visitar els béns immobles d’interès cultural de titularitat privada i aquells pertanyents a l’Església catòlica i les seves entitats dependents.

3.9.3.- S’acorda facilitar i garantir el dret a la informació per totes aquelles persones que ho solicitin.

3.9.4.- S’acorda que es mantindran obertes línies de comunicació amb la ciutadania a través de les xarxes socials. Qualsevol ciutadà podrà dirigir-se als seus representants o informar, denunciar o fer suggeriments sobre fets relacionats amb la institució per twitter, facebook o web corporativa, amb l’obligació d’aquests de respondre el més aviat possible.

3.10.- Acord de Bon govern, proposant al Ple del Consell, en aquells casos en què sigui necessari, la modificació del Reglament del Consell Insular d’Eivissa, per adaptar-se al Reglament de Transparència i Bon Govern. Establirà les obligacions del bon govern que han de complir els responsables polítics  així com les conseqüències derivades del seu incompliment -cosa que es converteix en una exigència de responsabilitat per a tots els qui desenvolupen activitats de rellevància pública.

3.11.- S’acorda adoptar de forma prioritària totes aquelles mesures destinades a garantir a la ciutadania eivissenca “sostre i menjar”.

3.12.- S’acorda la introducció de criteris socials, ètics i d’economia del bé comú, així com de múltiples ofertes, per a totes les licitacions, encara que siguin de baix pressupost.

3.13.- S’acorda la realització d’auditories tècniques en els casos en què siguin necessàries a partir de resums de plecs, avaluacions i fiscalització d’aquests casos que siguin advertits per la ciutadania o associacions i presentats davant el Departament de Transparència, Participació i Bon Govern o davant la Comissió de Transparència i Participació. S’acorda també instar les institucions corresponents per realitzar auditories tècniques en aquells casos en què les competències no siguin pròpies del Consell Insular d’Eivissa.  

3.14.- Acord d’estudiar la viabilitat dels crèdits concedits per bancs que no ofereixen alternativa habitacional en cas de desnonament de primer habitatge. S’utilitzaran clàusules socials/ètiques per a noves contractacions i subrogacions dels crèdits existents, amb concreció geogràfica del requisit per a que cap ciutadà o ciutadana d’Eivissa es quedi sense casa per un desnonament de primer habitatge sobrevingut per pèrdua de feina o situació de crisi.

3.15.- Acord per la limitació de l’exercici de càrrecs polítics a dos legislatures.

3.16.- Acord de creació de la figura del conseller/a 3.0, que facilitarà la participació de la ciutadania a través de les xarxes socials en la presa de decisions sobre els assumptes estratègics més transcendents de l’illa.

3.17.- Acord per contractar el subministrament elèctric amb cooperatives de producció elèctrica que treballen en l’àmbit de les energies renovables.

3.18.- Acord per fer un seguiment efectiu dels expedients oberts per infracció urbanística o per excés de remor.

3.19.- Acord d’establir un sistema de bústia dels treballadors del Consell que serveixi com a instrument dissuasiu i de denúncia davant d’actuacions incorrectes, ja siguin en l’àmbit de decisions polítiques, concessió de subvencions o procediments de contractació pública.

3.20.- S’acorda impulsar i promoure l’accés i formació de la ciutadania en tecnologies de la informació i la comunicació 3.0 amb l’objectiu que els compromisos de transparència i participació siguin possibles.

3.21.- S’acorda modificar el Reglament Orgànic del Consell d’Eivissa per tal que reduir a la meitat el temps màxim actual de resolució sobre la sol·licitud d’accés a documentació i còpia de documentació per part dels consellers/es.

4- Polítiques territorials, medioambientals i de defensa del patrimoni cultural.

4.1 AIGUA PÚBLICA DE QUALITAT PER A TOTS: RECURSOS HÍDRICS.

4.1.1.- Des del govern del Consell d’Eivissa es treballarà en adequar el creixement urbanístic amb la planificació hidrològica i la disponibilitat de recursos hídrics, atenent a una gestió del seu cicle integral sota els preceptes d’una nova cultura de l’aigua.

4.1.2.-  Immediatament s’ha de constituir l’Agència insular de l’Aigua, òrgan consultiu de caràcter insular des d’on es traslladaran les demandes al Govern Balear.

4.1.3.- S’instarà a la reactivació del Departament de Recursos Hídrics del Govern Balear.

4.1.4.- Acord d’elaborar un nou Pla Hidrològic exclusivament per a l’illa d’Eivissa que s’adapti a la Directiva Europea Marc de l’aigua. Un nou pla que garanteixi la conservació dels aqüífers, una gestió eficient que gravi fiscalment els consums abusius i que promogui mesures d’estalvi i eficiència mitjançant un tractament adequat a través de les depuradores i la protecció enfront dels contaminants de les aigües.

4.1.5.- L’Agencia insular de l’Aigua en conjunt solicitarà al Govern Balear i a l’Ajuntament d’Eivissa que es dugui a terme un estudi de viabilitat jurídica i tècnica de la depuradora d’Eivissa quant a la ubicació i el manteniment a un horitzó de vida útil.

4.1.6.- Exigir a les administracions competents l’estudi i control estricte dels cabals dels pous existents. Identificació dels pous il·legals. Contractació de zeladors suficients per fer-ho (ara només n’hi ha un). Moratòria de noves perforades.

 4.1.7.- Acord de tramitar el traspàs de gestió dels recursos hídrics al Consell Insular i la mancomunitat dels serveis municipals de manera que hi hagi un sol centre gestor que pugui respondre a les necessitats de tota l’illa, aconseguint més recursos i millorant l’eficiència de la seva gestió. S’estudiarà prèviament la viabilitat tècnica, jurídica i financera de la transferència de la gestió de les competències hidrològiques al Consell d’Eivissa, a la fi de prendre una decisió al respecte.

4.1.8.- S’acorda la finalització del circuit de dessaladores per fer que totes les zones turístiques, industrials i tots els nuclis urbans es proveeixin al 100% amb aigua dessalada i de màxima qualitat.

4.1.9.- S’acorda la construcció de noves depuradores i la reforma i ampliació de les deficients, adequades als cabals existents i pels previstos per als propers anys. Aquesta serà una prioritat del Govern del Consell d’Eivissa, és una urgència que no podem eludir. Donarem preferència a la seva solució definitiva implantant la depuració terciària i desmantellant progressivament els emissaris.

4.1.10.- Acord que les aigües 100% purificades que surtin de les noves depuradores s’utilitzin per a reg, usos agrícoles o per augmentar el cabal dels canals de ses Feixes de Vila i Talamanca.

4.1.11.- A través de l’Agència de l’Aigua, el Consell treballarà en la millora de la gestió de la demanda -control de pèrdues en conducció, entre d’altres. També promourà entre els ajuntaments de l’illa polítiques d’impuls i coordinació per a la creació d’empreses públiques municipals de gestió, en règim de consorci o mancomutitat si escau.

4.1.12.- Es prendran de forma inmediata les mesures necessàries perquè es pugui carregar aigua potable directament de les dessaladores, alliberant així els pous de part del seu ús.

 4.2 TERRITORI

4.2.1.- Acord de modificació del PTI que abordi especialment la construcció d’habitatges i altres usos impropis en sòl rústic, sòl rústic protegit, àrees de protecció de riscos i espais naturals protegits per tal d’assegurar criteris de sostenibilitat i d’arrelament de les persones al territori amb un manteniment del paisatge rural i dels seus usos.L’aprovació de la modificació serà sotmesa a consulta popular.

4.2.2.- La multitud de normes urbanístiques, la majoria d’elles inconnexes, incompatibles i alienes a la realitat física del nostre territori, juntament amb uns serveis de disciplina urbanística bastant deficients, aboquen a la inseguretat jurídica i a la falta de control. Impulsarem la creació d’un servei urbanístic al servei de la ciutadania per a la simplificació dels tràmits, la gestió de la disciplina urbanística i per a l’ordenació del planejament.

4.2.3.- Evitar la classificació de nous sòls urbans o urbanitzables. Integrar directrius de paisatge i declarar inedificables les àrees de risc, les ANEI i els espais de Xarxa Natura 2000.

4.2.4.- Evitar la urbanització difusa del sòl rústic. S’han de mantenir les seves característiques i valors, evitant que sigui un espai d’especulació immobiliària. En aquest tipus de sòl només es permetran les activitats i instal·lacions que li siguin pròpies o aquelles d’un evident interès general que necessàriament s’hagin d’ubicar-se en el. Al seu torn, protegirem les cases pageses i els elements etnològics amb colaboració dels propietaris.

4.2.5.- D’aquells plans no consolidats, especialment de costa, que tinguin finalitats turístiques o de segona residència, se’n procurarà la seva desclassificació (si és factible jurídicament i no implica grans indemnitzacions) o la reducció d’edificabilitat i del seu impacte territorial.

4.2.6.- Aturar l’autorització de nous ports esportius, però promoure l’optimització d’espai dels existents, l’ampliació de l’oferta de marines seques i de rampes d’accés al litoral. Evitar que la reordenació dels ports existents impliqui destinar-los únicament al segment del gran luxe, expulsant les embarcacions petites.

4.2.7.- Acord de regular els fondejos i establir amarraments ecològics gestionats per l’administració pública.

4.3 TRANSPORT I MOBILITAT

4.3.1.- Les connexions dins de l’illa són fonamentals per determinar un model de mobilitat insular. Les carreteres s’han de planificar, juntament amb les altres canalitzacions, com a vies de comunicació integrades, per a tot tipus de vehicle o conducció. Elaboració d’un Pla Integral de Mobilitat, que incideixi en la intermodalitat entre la xarxa d’autobusos, bicicleta privada i un sistema de transport urbà basat en l’ús compartit de la bicicleta (‘bicing’). Un servei senzill, pràctic i sostenible que es pugui utilitzar en els trajectes per la ciutat.

4.3.2.- Acord d’impuls immediat el primer semestre de l’inici dels estudis jurídics, tècnics i financers per a la instauració d’una entitat pública insular de transport públic (Consorci de Mobilitat) al 2018. Per poder dur a terme la creació d’aquest consorci públic de trasport, s’instarà el Govern que pagui el deute històric en matèria de transport per finançar el projecte.

4.3.3.- Acord de treballar conjuntament amb l’Ajuntament d’Eivissa i els sectors implicats per aconseguir la millor solució per a la posada en funcionament de l’estació Cetis, instant lAjuntament a incloure parades a l’interior de la ciutat per donar un millor servei.

4.3.4.- Estudiar la viabilitat d’un tramvia elèctric que uneixi el port de Vila amb l’aeroport, per solucionar així un dels majors problemes de trànsit de la nostra illa.

4.3.5.- Totes les reformes que es duguin a terme de les carreteres de l’illa inclouran un carril bici amb el mínim impacte i despesa possible i s’estudiarà la viabilitat de la inclusió de carrils bici a les carreteres ja existents. En relació amb la carretera de Sant Joan (actualment en obres), es sol·licitarà a l’empresa adjudicatària de les obres la inclusió d’un carril bici i, de no ser legalment possible, la inclusió d’aquest carril es farà amb una licitació a part.

4.3.6.- El carril bici és fonamental, així com l’adequació de la xarxa secundària per al seu ús com a vies alternatives per a bicicletes, senyalitzant-les com a tal.

4.3.7.- Acord de desenvolupar la xarxa de carrils bici així com la progressiva implantació d’una xarxa de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics abastits amb energia solar.

4.3.8- Acord d’augmentar la dotació de personal, mitjans i horaris de la ITV, per tal que cap vehicle estigui fora de termini en la seva revisió.

4.3.9.- Acord de recuperar i executar el projecte de transformació de l’E10 en via urbana i el projecte de millora de la carretera de Santa Eulària des d’Eivissa fins a la rotonda de Can Clavos, el desdoblament de la qual estarà sotmés a consulta popular per superar el 10% del pressupost anual del Consell.

4.3.10.- Acord de regular l’accés de vehicles privats al Parc Natural de Ses Salines, amb l’establiment d’aparcaments dissuasoris fora dels límits del parc, i d’executar la reforma de la carretera incorporant-hi un carril bici que complementarà l’accés en bicicleta des de la platja d’en Bossa passant per sa Sal Rossa i Sant Francesc.

4.4 ENERGIA

4.4.1.- La lluita institucional i social contra les prospeccions petrolieres es dotarà de coherència en cadascuna de les accions de govern del Consell. El Consell d’Eivissa desenvoluparà un Pla Insular d’Energia, preparant activament la nostra illa pel nou escenari energètic i la lluita contra el canvi climàtic facilitant a través de les seves competències, especialment Indústria i Ordenació del Territori, la instal·lació d’energies netes alternatives. Es marcarà com a objectiu l’autoabastiment insular d’energies netes, amb un horitzó de 8 anys. Per això, fomentarem l’ús d’energies renovables a instal·lacions públiques i en promourem l’ús als habitatges amb la intenció d’arribar a l’emissió 0 de CO2 . El Consell impulsarà activament davant la resta de les institucions competents l’eliminació d’entrebancs legals, administratius i impositius per facilitar-ne l’accés.

4.4.2.- Això s’aconseguiria a través de l’optimització de l’eficiència energètica dels edificis i de la instal·lació de la  potència solar fotovoltaica , tèrmica i / o mini-eòlica suficient com per produir l’electricitat que consumeixen de mitjana a l’any, començant pels edificis públics , turístics i industrials i continuant amb la resta d’edificis. Es durà a terme mitjançant campanyes informatives i s’estudiarà la possibilitat de beneficis fiscals o subvencions.

 4.4.3.- Acord d’estudiar la instal·lació d’una central de biomassa que generi l’electricitat en moments de manca de sol o de gran demanda utilitzant com a combustible les restes de poda i la biomassa recollida en la neteja de boscos.

4.4.5.- Rebutjam frontalment la realització de prospeccions petrolieres o de gas al Mediterrani occidental.

 4.5 RESIDUS

4.5.1.- Recerca de solucions i finançament davant la propera colmatació de l’abocador de Ca na Putxa.

4.5.2.- Impulsar la immediata construcció de la planta de triatge a l’abocador de Ca na Putxa (ja prevista però mai realitzada).

4.5.3.- Aconseguir, a través del Govern Balear, que la normativa autonòmica estigui adequada a la realitat i necessitats d’Eivissa. Llei de Residus Insular i Pla Director Sectorial de Gestió de Residus. Impuls al reciclatge i a l’Educació Ambiental.

4.5.4.- La política de residus també precisa ser racionalitzada i enfocada a una reducció i reciclatge dels mateixos. Farem una normativa de residus diferenciada a nivell insular que permeti l’estalvi i estigui caracteritzada per l’eficiència.

 4.5.5.- Acord de potenciar les empreses ja existents de reciclatge (tèxtil, petits electrodomèstics, motors) i promoure la creació d’altres de noves enfocades al reciclatge selectiu (vidre, paper, plàstic).

4.5.6.-  En aplicació de la normativa europea, impulsarem la supressió de les bosses de plàstic d’un sol ús.

4.5.7.- Completar l’aplicació del Pla de Residus.

4.5.8.- Conscienciació ciutadana sobre una correcta gestió de residus, mitjançant instrucció dels procediments a seguir i informació detallada dels avantatges econòmics i mediambientals, seguint el consell de l’agència de medi ambient europea.

4.5.9.- Excepte un 10% que es considera “de rebuig”, tots els residus es poden tractar amb importants beneficis econòmics i mediambientals apostant per programes de reciclatge que incloguin aprofitament i reutilització dels residus. Així mateix, aquesta mesura perllongaria la vida útil de l’únic abocador que tenim a l’illa.

4.5.10.- Aprofitar els recursos humans i materials ja existents a l’illa (contenidors soterrats, flota de vehicles, etc.).

4.5.11.- Promocionar els productes de l’illa. Aquesta mesura, a més d’ampliar mercat als productors de l’illa, suposaria una important reducció en embalatges, palets, etc.

4.5.12.- Arribar a acords amb les empreses per tornar al sistema de cascos retornables o bé estudiar la implantació del sistema implantar el sistema SDDR (Sistema de depòsit, devolució i retorn).

4.6.- MEDI NATURAL I BOSCOS

4.6.1.- Una bona part d’aquestes competències recau en el Govern Balear, però el Consell, com a administració local d’arrel territorial, ha de promoure i demanar polítiques actives, des d’una òptica moderna i científica en gestió i conservació, a les altres administracions. Cal acabar amb el dèficit històric d’infraestructures, personal i financer per part del Govern en aquesta matèria. Una menció especial mereix el Parc Natural de ses Salines, que cal dotar de més mitjans humans i materials, i la recuperació del Parc Natural de Cala d’Hort, la feina per a la protecció efectiva dels Amunts i dels llocs de la XARXA NATURA EUROPA 2000.

4.6.2.- Revisarem el pla de fumigacions prohibint l’ús de productes químics.  

4.6.3.- Desenvoluparem polítiques de prevenció i gestió forestal adequades, que redueixin al màxim el risc d’incendi (per mitjà de la neteja regular de boscos finalitzada a la recollida de biomassa), dotant-les de mitjans per a la prevenció i extinció i impedint enèrgicament que zones afectades puguin ser urbanitzades

4.6.4.- Regularem els fondejos i establirem amarratges ecològics gestionats per l’administració pública.

4.6.5.- Impulsarem una major coordinació entre Govern i Consell amb millors recursos tècnics i econòmics per a una millor gestió dels nostres espais naturals protegits.

4.6.6.- Consensuarem amb els propietaris i altres administracions el desenvolupament i posada en funcionament d’un projecte integral de protecció i gestió dels espais naturals ubicats a Es Amunts, amb l’elaboració d’un programa de gestió. El recolzament polític, econòmic i tècnic és imprescindible per preservar aquestes àrees i per l’aplicació de polítiques de desenvolupament sostenible.

4.6.7.- Impulsarem la deconstrucció als espais protegits, retornar-los al seu estat original.

4.6.8.- Impulsarem la màxima figura de protecció per a l’illot de Tagomago.

4.6.9.- Acord per a la dotació, juntament amb ajuntaments i Govern Balear, de mitjans materials, humans i econòmics el Parc Insular de Bombers, i d’instar al Govern a una gestió eficient dels boscos i del risc d’incendis, dotant les brigades d’extinció de l’Ibanat de personal i material suficient .

4.7.- AGRICULTURA

4.7.1.- L’agricultura és la indústria que marca la fesomia del nostre camp. Promourem un model sostenible d’agricultura, ramaderia i pesca que desenvolupi noves iniciatives i afavoreixi la investigació i la innovació i que aposti per l’agricultura ecològica, les varietats autòctones, i la producció local a través de millores en la seva comercialització a mercats locals i enfocada al sector turístic.

4.7.2.- Impulsar la derogació o modificació immediata de la Llei Agrària, la Llei de Turisme i la Llei del Sòl.

4.7.3.- La cura dels aqüífers esdevé fonamental, prioritària la constitució de l’agència insular de l’aigua i la reelaboració del Pla Hidrològic Balear.

4.7.4.- Instar el govern a la realització de Cursos de formació professional en tècniques agrícoles biodinàmiques i regeneratives.

4.7.5.- “Banc de terres” en el qual les institucions actuïn com a mediador i garant entre propietaris de terres abandonades i persones que desitgen cultivar-les i començar una explotació agrícola o ramadera sostenible.

4.7.6.- Suport logístic (maquinària, banc de llavors autòctones…)

4.7.7.- Se subratlla la necessitat que els establiments turístics i la xarxa del petit comerç s’involucrin en el foment del producte local. Resulta bàsic per vertebrar i mantenir la vida dels barris, per mantenir i crear ocupació de qualitat i per donar sortida a la producció local.

4.8.- PATRIMONI, CULTURA, LLENGUA I MEMÒRIA HISTÒRICA:

PATRIMONI

4.8.1.- Estudi, conservació i divulgació de llocs com s’Argentera. Promoure la posada en valor i/o restauració dels nostres béns patrimonials. Crear rutes en el nostre patrimoni natural i històric-artístic, editant i donant a conèixer material promocional en diversos idiomes.  

4.8.2.- Creació d’un programa anual de campanyes arqueològiques amb el suport i assessorament d’organismes científics i acadèmics.

4.8.3.- Dins la mateixa línia, impulsar els treballs de prospecció arqueològica subaquàtica.

4.8.4.- Creació del Museu de la Mar.

4.8.5.- Crear una Setmana del Patrimoni com a programa educatiu.

4.8.6.- Impulsar l’obertura al públic de béns patrimonials mobles (BIC, BC) privats significatius, així com el seu estudi.

4.8.7.- Donar major pes al perfil tècnic de la Comissió d’Urbanisme i Patrimoni, amb membres nomenats a proposta d’entitats de reconegut prestigi i solvència en les àrees d’urbanisme, medi ambient i patrimoni historicoartístic.

4.8.8.- Continuar promovent l’organització de cursos i tallers de música, ball i, especialment, de cançó tradicional, en col·laboració amb la Federació de Colles de Ball Pagès.

4.8.9.- Obligació fer complir la Llei de Patrimoni en el sentit de mantenir els béns patrimonials en bon estat de conservació (sa Colomina). Declaració urgent com a BIC de la torre des Llucs (Sant Antoni de Portmany) i rehabilitació.

4.8.10.- Elaboració, actualització i difusió de catàlegs dels béns que conformen el nostre patrimoni material i immaterial. En aquest sentit:

– Elaborar un catàleg-inventari del patrimoni industrial amb l’ajut dels diferents ajuntaments, per tal de disposar d’una eina base en la recuperació d’antics obradors d’elaboració de productes artesanals i altres indústries (com ara sabons, lleixius, etc.) a  fi de procedir a la seua museïtzació.

– Elaborar un catàleg-inventari del patrimoni funerari d’interès historicoartístic, que permeti la seua protecció, rehabilitació (si és necessari) i posada en valor.

– Elaborar un inventari del patrimoni marítim de rellevància.

4.8.11.- Dotar els béns patrimonials immobles, tant els públics com els privats, de personal format i estudiants universitaris de graus relacionats (per exemple, a través de beques d’estiu), per a la seua obertura i explicació.

4.8.12.- Organitzar tallers i visites al patrimoni etnològic per a centres educatius i  diferents col·lectius amb la finalitat d’explicar l’aprofitament històric de les energies renovables i els recursos naturals per  part dels humans.

4.8.13.- Desenvoluparem un Pla de recuperació de  patrimoni immaterial i història oral que ens permeti enregistrar i salvaguardar tot el llegat cultural que els nostres majors atresoren i que corre un risc important de desaparèixer.

4.8.14.- Millorar tota la xarxa de senyalització vertical dels elements historicoartístics d’interès.

Impulsar un programa d’estudi, restauració i posada en valor de les torres  defensives costaneres.

4.8.15.- Estudiar la rehabilitació i museïtzació de la torre des Carregador, per crear un circuit per ses  Salines amb la torre de sa Sal Rossa i diversos elements històrics  relacionats amb l’extracció salinera.

4.8.16.- Impulsar l’obertura i el correcte funcionament dels diferents arxius que es troben a l’illa per tal de posar-los a l’abast dels investigadors i del públic en general.

4.8.17.- Aconseguir la titularitat pública efectiva de l’Arxiu de Protocols de les Pitiüses.

CULTURA

4.8.18.- Creació d’un organisme cultural, depenent del Departament de Cultura, que reguli i fomenti tot el teixit cultural  i estimuli la creació, promoció i difusió de la cultura; que promogui acords amb els ajuntaments per tal de fer arribar l’oferta cultural a tots els punts de l’illa; per activar i dinamitzar les funcions i activitats de les instal·lacions culturals existents (museus, teatres, auditoris, centres culturals, etc.); que doni suport a les empreses i associacions dedicades a la producció i promoció de la cultura; i que promogui l’associacionisme cultural, a través d’ajuts i de suport des de les institucions.

4.8.19.- Posarem en marxa un procés de modernització i ampliació de la xarxa de biblioteques dotant-les de les eines necessàries i actualitzant-les. Impulsar l’obertura dels diferents arxius que es troben a l’illa per obrir-los als investigadors i al públic.

4.8.20. Crear la figura del dinamitzador cultural.

4.8.21.- Impulsarem la creació d’un Institut d’Artesania, a Sa Coma, que vetlli per la formació de nous artesans i acreditació de les produccions artesanes creant marca pròpia.

4.8.22. Impulsarem la realització d’un Festival internacional de Teatre i arts escèniques que permeti mostrar al món la nostra producció escènica i que faciliti la captació dels nostres artistes per a participar als espectacles  musicals  que es produeixen com a activitat econòmica.

4.8.23.- Habilitar locals d’assaig per als grups musicals, de teatre i de dansa de l’illa.

4.8.24.- Convocar beques d’investigació  de temes relacionats amb l’illa d’Eivissa i establir canals de col·laboració amb entitats acreditades per a l’actualització d’inventaris  patrimonials, la restauració, conservació i difusió del nostre patrimoni.

4.8.25.- Reclamar la gestió dels museus estatals, amb una suficient dotació econòmica i de personal.

4.8.26.- Crear un organisme (Consell de Cultura Popular) integrat per membres de la Federació de Colles i experts de diferents camps, a fi d’impulsar i coordinar l’estudi de les nostres tradicions des dels diferents vessants de la ciència, així com les activitats i la difusió que es fa de les nostres tradicions relacionades amb la música, el ball i la cançó populars.

4.8.27.- Impulsarem la recuperació de clústers de caràcter cultural que permetin agrupar tots els participants de la producció artística i que li doni una dimensió econòmica. Recuperarem el Clúster de música electrònica i posarem en marxa un clúster d’Arts Plàstiques.

4.8.28.- Crear una Filmoteca Insular que serveixi per complementar l’escassa oferta cinematogràfica de l’illa i donar difusió a la creació  illenca.

4.8.29.- Donar suport i impulsar la recentment creada Escola de Teatre.

4.8.30.- Impulsar les beques i ajuts destinats a fomentar els estudis relacionats amb l’illa d’Eivissa des de qualsevol camp del saber.

4.8.31.- Promoure premis i certàmens literaris i d’investigació que puguin ser un  referent dins els móns de la creació i la recerca.

4.8.32.- Col·laborar en l’edició o reedició de llibres sobre el patrimoni illenc per tal de facilitar la seua difusió.

4.8.33.- Impulsarem la realització i foment d’un Pla Lector que millori els hàbits lectors de la nostra ciutadania i joventut, impulsant i fomentant el desenvolupament de la creació literària. Posarem en marxa un procés de millora, modernització i ampliació de la xarxa de biblioteques  dotant-les de les eines actuals necessàries a fi d’acostar la cultura a la totalitat de la població.

4.8.34. Instarem al Govern a la millora i el desenvolupament del catàleg bibliogràfic on line (CABIB), a fi de convertir-lo en una eina útil més enllà de la simple recerca bibliogràfica.

4.8.35. Estudiarem l’estat de la tramitació del projecte de la Biblioteca estatal a fi de poder comptar amb aquesta necessària infraestructura tan aviat com sigui possible, finançada pel govern central.

LLENGUA

4.8.36.- Avaluar els dèficits en l’ús de la llengua, per promoure polítiques lingüístiques concretes per fer avançar l’ús normalitzat de la llengua catalana en els àmbits on aquest procés sigui més feble.

4.8.37.- Assegurar la correcta atenció a la ciutadania i a altres organismes administratius per part de les administracions insulars en qualsevol de les dues llengües oficials a l’illa.

4.8.38- Dur a terme les accions oportunes per una correcta recepció dels canals autonòmics de ràdio i televisió de Catalunya i del País Valencià.

4.8.39.- Promoure la normalització lingüística en l’administració i el funcionament intern de les empreses (factures, formularis, etiquetatge, etc.).

4.8.40.- Facilitar i incentivar l’aprenentatge de la llengua catalana i el seu ús en tots els àmbits.

4.8.41.-  Prioritzar l’ús del català en les activitats organitzades per les institucions i en les realitzades amb el seu suport.

4.8.42.- Reincorporació a l’activitat desenvolupada per l’Institut Ramon Llull.

MEMÒRIA DEMOCRÀTICA:

4.8.43.- Impulsar la celebració d’anys dedicats a la memòria de diferents personatges i esdeveniments històrics de rellevància per a la història d’Eivissa.

4.8.44.- Donar suport a les associacions memorialistes d’Eivissa i a la seua tasca de recuperació de la memòria democràtica de la Segona República espanyola, de rehabilitació de les persones que varen patir la repressió feixista, la creació de rutes per a la memòria històrica i de dignificació dels escenaris d’aquesta repressió.

4.8.45.- Impulsar una llei d’àmbit balear que permeti l’exhumació de fosses comunes a càrrec del Govern de les Illes Balears.

4.8.46.- Impulsar la creació de rutes de la memòria històrica pels principals escenaris de la Guerra Civil i la repressió a Eivissa, així com de material divulgatiu.

4.8.47.- Impulsar la celebració d’anys dedicats a la memòria de diferents personatges i esdeveniments històrics de rellevància per a la història d’Eivissa.

5- Polítiques per a la creació de feina, la defensa dels drets laborals i la formació dels treballadors.

5.1.- Acord d’impulsar l’economia social i l’autoocupació amb el recolzament del viver d’empreses a nivell insular, potenciant noves formes d’autogestió i feina cooperativa. Aquest viver tendrà un espai de ‘coworking’ que fomenti la creació i distribució de productes relacionats amb el disseny i la creació de continguts digitals i altre tipus d’activitats professionals.

5.2.- Acord de convertir el SOIB en un servei integral a la població en edat laboral. L’aturat rebrà assessorament complet amb l’elaboració d’un itinerari personalitzat d’inserció. Promoure que les empreses contractin persones inscrites a les borses de feina del SOIB.

5.3.- Acord d’instar el Govern a l’augment de la dotació d’inspectors de treball i seguretat social per a la prevenció de riscos laborals, combatre la sinistralitat laboral, i per a la lluita contra l’ocupació irregular i el frau a la Seguretat Social.

5.4.- Acord de donar suport als sindicats perquè així puguin defensar millor els drets dels treballadores i de les treballadores i actuar contra l’intrusisme laboral.

5.5.- Acord referent als serveis d’ocupació, després del desmantellament generalitzat que han patit, ja que es necessita un fort impuls per sortir d’on ens trobam. El Consell Insular proposarà que el 4% del PIB autonòmic es destini a polítiques actives d’ocupació, fent un pla plurianual insular a mida de les necessitats de l’illa.

5.6.- Acord de promoure la concertació de les polítiques laborals amb els agents econòmics i socials. Les polítiques i mesures de caire laboral han de ser consensuades i cobrir les necessitats tant d’empreses com de treballadors, retornant l’equilibri, consens i col·laboració perduts per l’aplicació de la reforma laboral.

5.7.- Acord de promoure plans d’ocupació locals, amb la col·laboració de les entitats municipals, que ja han demostrat la seva efectivitat, ja que les administracions públiques locals són les més properes als ciutadans i les més conscients de les seves necessitats.

5.8.- Acord de crear un centre d’estudis i estadístiques que, lligat a l’Escola de Turisme, millori les possibilitats d’estudi i investigació dels alumnes i, a més, ajudi a proporcionar a l’administració i empreses les dades necessàries per a la seva planificació.

5.9.- Acord de potenciar la formació dels treballadors i les treballadores del sector turístic amb formació teòrica i pràctica a tots els nivells posant en marxa l’Escola d’Hosteleria.

5.10.- Acord de promoure la conciliació de la vida familiar i laboral a través de plans d’igualtat.

6- Polítiques per a un model econòmic sostenible, solidari i de futur.

6.1.- Acord de donar valor afegit al turisme de qualitat que repercuteixi en ocupació en l’agricultura i ramaderia (consumint productes locals), al petit comerç, en les empreses de construcció, instal∙lació i manteniment (en adaptar els edificis turístics a estàndards d’eficiència i autosuficiència energètica a través de renovables).

6.2.- Acord de promocionar els productes turístics diferenciadors de les principals destinacions de sol i platja, tals com la cultura, la gastronomia, la naturalesa, reunions i congresos, esports, etc. Cal posar en valor el nostre patrimoni cultural, el nostre teixit comercial i l’entorn natural.

6.3.- Acord d’instar el Govern a l’aplicació de mesures desestacionalitzadores en el sector turístic. Impulsar un programa de turisme d’hivern que permeti oferir les zones turístiques d’Eivissa com a zones d’entrenament d’equips esportius.

6.4.- Acord de fomentar la qualitat de les instal·lacions front a la quantitat pel que fa a les places turístiques.

6.5.- Acord d’incentivar la implantació de sistemes de qualitat homologats en tota l’oferta turística. Elaboració i distribució de guies dels diferents serveis i establiments certificats.

6.7.- Acord de desenvolupar plans d’ordenació, remodelació i gestió de les zones turístiques i espais de gran afluència per donar solució als problemes estructurals que pateixen i millorar la interacció de tots els agents implicats, amb especial atenció a les zones que tenen la qualificació de zona madura i amb l’objectiu de millorar-ne la qualitat.  Una de les prioritats serà buscar el seu esponjament i l’eliminació de les places i construccions obsoletes. Reconversió energètica per reduir el consum i per produir amb renovables tota l’energia que es consumeix de mitjana a l’any.

6.8.- Acord d’instar el Govern a la regulació del ‘tot inclòs’ fixant una ràtio entre places turístiques i treballadors fixos, d’acord amb empresaris i agents socials; un mínim de tres estrelles i plans de qualitat.

6.9.- Acord de revisar totalment la dotació de les competències en matèria de promoció turística per augmentar-ne considerablement l’assignació econòmica i que això permeti realitzar les inversions en productes i serveis que necessita l’illa.

6.10.- Acord de facilitar i simplificar els procediments administratius a través de la finestra única, amb una regulació més clara i uns serveis més eficients que donin solució a les necessitats del sector productiu.

6.11.- Acord de reivindicar que la gestió de l’aeroport, en tractar-se d’una infraestructura estratègica per a Eivissa, ha de tenir en compte les necessitats de l’illa més que el profit econòmic d’una empresa multinacional. Reivindicarem que les institucions locals participin en les seves decisions estratègiques i que part dels seus ingressos es reinverteixin en benefici de l’illa.

6.12.- Acord amb relació als ports, ja que condicionen i defineixen les ciutats on estan ubicats i són elements fonamentals en la vida de les mateixes. L’Autoritat Portuària ha de treballar de manera conjunta amb l’autoritat local respectiva i implicar-se en els seus plans de desenvolupament, per millorar la qualitat de la franja port-ciutat i promoure l’activitat durant tot l’any.

6.13.- Acord de recolzar la reivindicació de l’Ajuntament d’Eivissa de recuperar la titularitat del port vell per a la ciutat d’Eivissa i desafectar-lo com a zona portuària.

6.14.- Acord de lluitar per tal que els beneficis d’explotació dels ports de l’illa —Sant Antoni, Santa Eulària i Eivissa— es reinverteixin en la millora de les instal·lacions i serveis.

6.15.- Acord de regular i controlar les activitats molestes tant al litoral com a l’interior per assegurar la convivència turística i residencial, amb especial atenció al nivell de remor dels vaixells, establiments a les platges i a la costa i a finques a l’interior. Impulsarem un nou codi de bones pràctiques en relació amb les anomenades party boats i els beach clubs que asseguri el compliment de la normativa en remors, aforaments i horaris.

6.16- Acord referent al teixit empresarial, majoritàriament format per autònoms i petites i mitjanes empreses. Treballarem per millorar les condicions perquè es puguin desenvolupar i treballar durant tot l’any amb plans sectorials i incentius fiscals.

6.17.- Acord d’elaborar un cens insular d’empreses verdes. Aquestes tindran bonificacions fiscals si compleixen certs criteris establerts. Col·laborarem amb els ajuntaments per desenvolupar incentius fiscals a aquestes empreses.

6.18.- Acord d’impulsar plans de dinamització del petit comerç a les zones urbanes.

6.19.- Acord referent a la connectivitat, que és bàsica a la nostra illa, tant l’aèria, per moviment de passatgers, residents i turistes, com la marítima, per passatgers i, sobretot, per mercaderies. Això ens marca les estacions i els costos i competitivitat de les nostres empreses. Durem a terme una política insular activa de connectivitat, millorant les connexions aèries i marítimes i vetllant perquè es garanteixi la competència i la racionalitat dels preus.

6.20.- Acord d’introduir a les licitacions públiques incentius per a les empreses que desenvolupin plans d’igualtat.

6.21.- Acord per elaborar amb el sector d’oci nocturn un pla conjunt de responsabilidad social corporativa per destinar-los a accions de caràcter social i de caràcter mediambiental.  

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

NOTA:

En el present document, PSOE i Podem-Guanyem també deixen constància que no s’ha arribat a acord en els següents punts:

  1. No s’assoleix un acord sobre les retribucions dels càrrecs polítics, que queda en una rebaixa del 5%.
  1. No s’assoleix un acord sobre la ubicació de la nova depuradora de Vila.

 

icon_bustia

QUEIXES I SUGGERIMENTS

icon_faqs

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

icon_cost

QUANT COSTA AQUEST PORTAL?