Reglament Orgànic del Consell Insular d’Eivissa -Part2

TÍTOL TERCER. DE L’ESTATUT DELS CONSELLERS I DE LES CONSELLERES

Capítol I. DELS DRETS DELS CONSELLERS I DE LES CONSELLERES

– Secció primera. Drets de caràcter polític

– Secció segona. Drets de caràcter econòmic

– Secció tercera. Drets de caràcter sociolaboral

– Secció quarta. Drets de caràcter honorífic

Capítol II. DELS DEURES DELS MEMBRES DE LA CORPORACIÓ

– Secció primera. Deures previs a la presa de possessió

– Secció segona. Deures derivats de l’exercici efectiu del càrrec

TÍTOL QUART. DE L’ORGANITZACIÓ DEL CONSELL INSULAR D’EIVISSA

Capítol I. DELS ÒRGANS DEL CONSELL INSULAR D’EIVISSA

– Secció primera. De la Presidència

– Secció segona. De la Vicepresidència o vicepresidències

– Secció tercera. Del Ple

– Secció quarta. De la Comissió de Govern

– Secció cinquena. Del Consell Executiu

– Secció sisena. Òrgans de col·laboració amb el Consell Executiu

– Secció setena. Dels departaments

– Secció vuitena. Òrgans directius

– Secció novena. De les comissions insulars per a l’exercici de lescompetències atribuïdes per la Comunitat Autònoma

– Secció desena. Dels grups polítics

– Secció onzena. Dels òrgans complementaris

Capítol II. DEL CONTROL I LA FISCALITZACIÓ DE L’ACTUACIÓ DELS ÒRGANS INSULARS



TÍTOL TERCER. DE L’ESTATUT DELS CONSELLERS

Capítol I. DELS DRETS DELS CONSELLERS I DE LES CONSELLERES

Article 22. Classificació dels drets

Els drets dels consellers/de les conselleres es classifiquen en els tipus següents:

a) Drets de caràcter polític.

b) Drets de caràcter econòmic.

c) Drets de caràcter sociolaboral.

d) Drets de caràcter honorífic.

Secció primera. Drets de caràcter polític

Article 23. Dret a la permanència en el càrrec

Una vegada adquirida la condició de membre del Ple, tots els consellers i les conselleres tenen dret a la permanència en el càrrec, dret que només poden perdre quan es doni alguna de les circumstàncies següents:

-Per decisió judicial ferma que n’anul·li l’elecció o la proclamació.

-Per mort, declaració judicial de mort o incapacitació declarada per sentència judicial ferma.

-Per expiració del mandat corporatiu, sense perjudici de la pròrroga legal de funcions d’administració ordinària.

-Per renúncia efectuada per escrit, a partir del moment en què el Ple del Consell en tengui coneixement.

-Per incompatibilitat, en els terminis establerts per la legislació electoral i qualsevol altra que li sigui aplicable.

-Per pèrdua de la nacionalitat espanyola, sense perjudici del que disposa l’article 13.2 de la Constitució i del que estableixin les normes de dret comunitari o internacional.

Article 24. Dret de participació política

Tots els membres del Ple tenen dret a la participació política, dret que es desdobla fonamentalment en els següents:

-Dret a formar part d’un grup polític insular en els terminis establerts en aquest Reglament.

-Dret a ser convocats i a assistir a les sessions dels òrgans insulars dels quals formin part, i a prendre part activa mitjançant l’exercici del dret a vot i de la seua participació en les deliberacions. Aquest dret inclou a la seua vegada el dret a sol·licitar que les sessions ordinàries del Ple es realitzin d’acord amb el règim de sessions establert i de sol·licitar que se’n realitzin d’extraordinàries.

-Dret a participar en els òrgans complementaris del Consell, en els terminis previstos en les lleis i en aquest Reglament.

-Dret a presentar propostes de resolució o d’acord als diferents òrgans del Consell Insular d’Eivissa.

-Dret a controlar i a fiscalitzar l’actuació dels òrgans de govern insulars, en els terminis previstos en aquest Reglament.

-Dret a impugnar els acords i les disposicions insulars, sempre que hi haguessin votat en contra.

-Dret a la informació en els terminis previstos en els articles següents d’aquest Reglament.

-Dret a subscriure una moció de censura al president o la presidenta durant el seu mandat, d’acord amb el que preveu l’article 102 d’aquest Reglament.

Article 25. Dret a la informació

Tots els consellers i les conselleres tenen dret a obtenir, dels diferents òrgans insulars o dels presidents dels organismes autònoms insulars, els antecedents, les dades o les informacions que es trobin en poder dels serveis del Consell i resultin necessaris per a l’exercici de les seues funcions; així com a accedir a expedients administratius i a qualsevol altre tipus de documentació que es trobi en els arxius i en les dependències insulars.

La documentació a la qual fa referència el paràgraf anterior no podrà sortir en cap cas de les dependències del Consell Insular d’Eivissa, de manera que els membres del Consell han de consultar-la a la seu del servei, departament o dependència on es custodiï la documentació.

El que es preveu al paràgraf anterior es refereix a documents existents als arxius insulars, tal com aquests hi figuren. Quan la sol·licitud impliqui l’elaboració d’un nou document, tal com informes, relacions, llistes o qualsevol altre de naturalesa anàloga, la seua autorització té caràcter discrecional, sempre que la normativa aplicable en cada cas no estableixi el contrari, i el seu termini de contestació el decideix la Presidència en funció de les característiques del document que s’hagi d’elaborar.

Article 26. Informació d’accés directe

Els consellers i les conselleres tenen accés directe a la informació i, en conseqüència, no necessiten autorització prèvia en els casos següents:

1. Quan exerceixin funcions delegades o desconcentrades i la informació es refereixi a assumptes propis de la seua responsabilitat.

2. Quan es tracti d’assumptes inclosos a l’ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats dels quals formin part, sempre que les dites sessions hagin estat convocades.

3. Quan es tracti de la consulta dels llibres de resolucions i d’acords dels òrgans insulars, o dels òrgans de govern dels organismes autònoms insulars, i de les juntes generals i dels consells d’administració de les societats mercantils de capital o control insular.

4. Quan es tracti de la consulta de butlletins o diaris oficials de legislació, bibliografia, ordenances i reglaments insulars que estiguin en vigor, i estatuts que regulin els organismes autònoms insulars, de societats mercantils de titularitat o control insular, d’organitzacions supramunicipals de caràcter públic de les quals el Consell Insular d’Eivissa formi part i de qualsevol altre tipus d’associació, fundació o organisme, públic o privat, en el govern del qual intervengui aquest Consell Insular.

5. Quan es tracti de documents o arxius de lliure accés públic.

En tots aquests supòsits, el personal al servei del Consell encarregat de la seua custòdia ha de facilitar la consulta a qualsevol dels seus membres.

Article 27. Informació l’accés a la qual està sotmès a autorització

En la resta de supòsits, els consellers i les conselleres que vulguin accedir a la informació a què es refereix el paràgraf primer de l’article 28 han de sol·licitar-la mitjançant escrit, presentat al Registre General, en el qual es faci constar la informació que se sol·licita i es motivi expressament la necessitat per a l’exercici de les seues funcions.

La sol·licitud es podrà dirigir al president o la presidenta, als presidents o presidentes dels òrgans col·legiats o als consellers executius o conselleres executives o delegats corresponents.

Quan es tracti de documentació que estigui en poder d’organismes autònoms insulars, la sol·licitud es dirigirà als seus presidents o presidentes, i quan estigui en poder de les empreses insulars, a la Presidència.

S’ha de dictar resolució sobre la sol·licitud en el termini màxim de deu dies hàbils següents a aquell en què s’hagi presentat, i s’entendrà acceptada per silenci administratiu si no es dicta resolució o decisió expressa i es notifica dins del citat termini.

L’autorització d’accés a la informació es denegarà:

a) Quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l’honor, la intimitat personal o familiar, o la pròpia imatge. b) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o estadístics.

c) Quan es tracti de matèries afectades per secret sumarial.

Contra les resolucions denegatòries que s’adoptin, les persones sol·licitants poden interposar els recursos oportuns.

Article 28. Dret a obtenir còpies de documents insulars

El dret a accedir als antecedents, les dades, els expedients administratius i els documents en general porta implícit el dret a obtenir-ne còpies, quan es tracti de documentació d’accés directe; no obstant l’anterior, les còpies s’han de sol·licitar de forma expressa.

Quan es tracti de documentació per a l’accés a la qual es requereixi autorització prèvia, l’obtenció de còpies també restarà sotmesa a autorització.

En ambdós casos la petició haurà de fer-se per escrit i presentar-se en el Registre General del Consell Insular d’Eivissa, dirigida al president o la presidenta, al president de l’òrgan col·legiat o de l’organisme autònom pertinent, o al conseller delegat o executiu corresponent, detallant-hi, d’una manera individualitzada, els documents dels quals se sol·licita còpia.

Quan es tracti de documents que estiguin en poder d’empreses de capital o control insular, la sol·licitud es dirigirà a la Presidència del Consell Insular.

Les còpies referides a documentació d’accés directe es lliuraran en el termini màxim d’un mes.

Així mateix, en el termini màxim d’un mes s’han de resoldre la resta de sol·licituds, bé de forma tàcita, mitjançant el seu lliurament, bé de forma expressa, mitjançant resolució. En els casos de denegació, la resolució sempre ha de ser motivada.

Contra les resolucions denegatòries, les persones sol·licitants poden interposar els recursos que resultin escaients.

Secció segona. Drets de caràcter econòmic

Article 29. Règim de dedicació

Els consellers i les conselleres poden exercir els seus càrrecs en algun dels règims següents:

a) Règim de dedicació exclusiva: que comporta la dedicació preferent a les tasques pròpies del càrrec, sense perjudici d’altres ocupacions marginals compatibles amb l’exercici de les seues funcions, de conformitat amb l’establert per la normativa sobre incompatibilitats que els sigui aplicable conforme a la llei.

b) Règim de dedicació parcial: que comporta una dedicació del conseller o consellera a les tasques pròpies del càrrec de major intensitat que la dels consellers o conselleres amb règim sense dedicació específica. S’entén a aquests efectes la derivada de l’exercici de competències delegades de la Presidència o de l’assumpció de responsabilitats de qualsevol altra naturalesa que se’ls encomani expressament.

c) Règim sense dedicació específica: que comporta la llibertat del conseller o consellera de determinar el règim de la seua dedicació a les tasques pròpies del càrrec, sempre respectant els mínims necessaris per complir amb les obligacions que hi són inherents.

Article 30. Retribucions i indemnitzacions

Els consellers/Les conselleres tenen dret a percebre, conforme al règim de dedicació, la retribució i les indemnitzacions que corresponguin, d’acord amb la legislació aplicable, en els termes i les quanties que el Ple determini i que es fixaran anualment en els pressupostos.

També tenen dret a percebre indemnitzacions per les despeses ocasionades per l’exercici del càrrec, quan siguin efectius i es justifiquin documentalment, de conformitat amb les normes que aprovi el Ple sobre això.

Article 31. Altres drets de contengut econòmic

El Consell Insular d’Eivissa ha de subscriure a favor de tots els consellers i conselleres una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil, accidents i de vida; la primera únicament i exclusivament per a la cobertura dels riscos inherents a l’exercici dels seus càrrecs.

Secció tercera. Drets de caràcter sociolaboral

Article 32. Seguretat Social

Els consellers i les conselleres que exerceixin els seus càrrecs en règim de dedicació exclusiva o parcial tenen dret a ser donats d’alta en el règim general de la Seguretat Social i la Corporació ha d’assumir el pagament de les quotes empresarials corresponents, a excepció del que disposa l’article 74 de la Llei reguladora de les bases de règim local.

Article 33. Situacions administratives i laborals especials

1. Situacions administratives especials.

Els consellers/Les conselleres electes passaran a situació de serveis especials en cas que siguin funcionaris del Consell Insular d’Eivissa i d’excedència forçosa en cas que siguin personal laboral de la institució.

2. El mateix règim és aplicable als consellers executius no electes, directors o directores insulars i secretaris tècnics.

3. Altres drets sociolaborals.

Tots els càrrecs als quals es refereixen els apartats anteriors tenen garantida, durant el període del seu mandat, la permanència al centre de treball, ja sigui públic o privat, on prestaven serveis en el moment de ser elegits, sense que puguin ser traslladats o obligats a concursar a altres places vacants a diferents llocs.

Secció quarta. Drets de caràcter honorífic

Article 34. Tractament, honors i distincions

Els consellers/Les conselleres que hagin pres possessió del seu càrrec gaudeixen dels honors, les prerrogatives i les distincions propis del dit càrrec que estableixen les lleis.

Els membres del Consell Insular d’Eivissa tenen el tractament d’Honorable Senyor/a.

Les precedències i l’ordenació de les autoritats insulars són les que determina la legislació vigent, i en allò no previst, les que el Ple, en exercici de la seua potestat reglamentària, pugui establir. Les mateixes previsions seran aplicables als expresidents del Consell que no estiguin en actiu, els quals, en tot cas, ocuparan en el règim de precedències el lloc immediatament posterior als consellers.

Capítol II. DELS DEURES DELS MEMBRES DE LA CORPORACIÓ

Article 35. Classificació dels deures

Els deures dels membres del Ple es classifiquen en les dues categories següents:

a) Deures previs a la presa de possessió.

b) Deures derivats de l’exercici efectiu del càrrec. Secció primera. Deures previs a la presa de possessió

Article 36. Deures que constitueixen requisits previs per a l’adquisició de la plena condició de conseller o consellera

Tots els consellers o conselleres electes, a partir de la seua proclamació, tenen el deure de prestar jurament o promesa del càrrec, en els termes previstos per la Llei orgànica del règim electoral general, i de formular declaracions sobre causes de possible incompatibilitat i sobre qualsevol activitat que els proporcioni o els pugui proporcionar ingressos econòmics, així com dels seus béns patrimonials.

Ambdós deures són previs a la presa de possessió i constitueixen un requisit indispensable perquè els electes adquireixin la seua plena condició de conseller o consellera.

Cap conseller o consellera electe/a no pot prendre possessió del seu càrrec sense haver complit prèviament ambdós deures.

Article 37. Deure de prestar jurament o promesa del càrrec

Tots els membres del Ple, després de la proclamació, han d’efectuar el jurament o la promesa previstos per la Llei orgànica del règim electoral general, en els termes que recull l’article 10 del present Reglament.

Article 38. Deure d’efectuar les declaracions de béns i d’incompatibilitats

Tots els membres del Ple estan obligats a efectuar les declaracions de béns i d’incompatibilitats a què s’ha fet referència a l’article 7, de conformitat amb els models aprovats pel Ple, en els següents supòsits:

a) En tot cas, abans de la presa de possessió del càrrec.

b) Amb motiu del cessament en el càrrec, a excepció que la causa que el produeixi no ho permeti.

c) Durant el període de mandat, quan es modifiquin les circumstàncies de fet que consten en les citades declaracions.

En el primer supòsit, la declaració ha de fer-se amb caràcter previ a la formulació del jurament o la promesa del càrrec a què fa referència l’article anterior.

En el segon supòsit, la declaració ha de fer-se dins dels deu dies següents a aquell en què el Ple tengui coneixement del cessament o que finalitzi la durada del mandat. En qualsevol cas, en aquest darrer supòsit, abans de ser constituïda la nova Corporació.

En el tercer supòsit, la declaració o, en cas de ser necessàries, les declaracions, han de fer-se dins del mes següent a la data en què es produeixi la variació.

Article 39. Registres d’interessos i de béns

Es constitueixen els registres d’interessos en els quals s’inscriuran les declaracions de béns i activitats, productors d’ingressos i possibles incompatibilitats.

Aquests registres generaran dos llibres de registre amb els mateixos requisits que els llibres oficials, que hauran d’estar foliats i enquadernats i seran oberts amb diligències del secretari o secretària i amb el vistiplau del president o de la presidenta del Consell Insular.

Tant les declaracions com els llibres de registre seran dipositats a la Secretaria del Consell Insular, en qualitat de fedatària oficial i per a la seua custòdia.

Les declaracions es limitaran a detallar els béns i les activitats sense especificar el valor dels béns ni la quantitat de les retribucions.

Article 40. Accés als registres

El registre de causes de possibles incompatibilitats i activitats susceptibles de generar ingressos econòmics, així com el de béns patrimonials, tenen caràcter públic, i poden ser consultats per qualsevol ciutadà major d’edat a través dels procediments establerts per la legislació vigent.

Transcorreguts tres anys de la finalització de cada mandat els interessats legítims directes podran retirar les declaracions deixant-se’n en tal cas constància, mitjançant diligència del secretari o la secretària del Consell en el registre d’interessos corresponent, firmada també per la persona interessada.

Article 41. Control

El president o la presidenta del Consell Insular haurà de vetlar especialment pel compliment de les obligacions previstes en aquesta secció.

Secció segona. Deures derivats de l’exercici efectiu del càrrec

Article 42. Deure de reserva de la informació

Tots els consellers tenen el deure de guardar reserva i de mantenir la confidencialitat de la informació a la qual tenguin accés per raó del seu càrrec, quan pugui perjudicar interessos insulars o de terceres persones, així com de guardar secret sobre els debats i les votacions que tenguin aquest caràcter i, en particular, sobre els debats i les deliberacions del Consell Executiu.

En cas contrari, poden incórrer en els delictes de revelació de secrets, del seu ús o d’informació privilegiada en benefici propi o de terceres persones, o de tràfic d’influències, en els termes previstos en el Codi Penal.

Article 43. Deure de cortesia

Tots els consellers/Totes les conselleres, en l’exercici del seu càrrec, estan obligats a observar la deguda cortesia i a respectar les normes de funcionament dels diferents òrgans previstos en aquest Reglament o en la legislació aplicable de forma directa.

Article 44. Deure de comunicar les absències del territori insular

Tots els consellers/Totes les conselleres, ja sigui personalment o mitjançant el portaveu del seu grup, han de posar en coneixement del president o de la presidenta, verbalment o per escrit, les seues absències del territori insular quan excedeixin de vuit dies naturals, i concretar en tot cas, la durada prevista, sense que d’això se n’hagi d’inferir que les dites absències estiguin sotmeses a autorització.

Article 45. Deure de respectar el règim d’incompatibilitats

Tots els consellers/Totes les conselleres han de respectar, en l’exercici del seu càrrec, el règim d’incompatibilitats previstos per la legislació vigent, tant de caràcter electoral com de caràcter general, i estan obligats a posar en coneixement del Consell Insular d’Eivissa qualsevol circumstància que pugui ser susceptible de generar una incompatibilitat.

Es fa constar expressament que els consellers amb dedicació exclusiva queden sotmesos al règim d’incompatibilitats regulat en la Llei 2/1996, d’incompatibilitats dels membres del govern i dels alts càrrecs de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i en la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.

Quan en un conseller o consellera, o en el president o presidenta, es doni una causa d’incompatibilitat, una vegada que hagi estat declarada pel Ple, la persona afectada està obligada a optar entre renunciar a la condició de conseller o consellera o abandonar la situació que dóna origen a la declaració d’incompatibilitat

Aquesta opció ha de ser efectuada en un termini màxim de deu dies hàbils comptadors a partir del dia següent al de la data d’adopció de l’acord plenari pel qual es declara aquesta circumstància.

Si no s’efectua l’opció en el termini previst s’entendrà que la persona afectada ha renunciat de manera efectiva i irrevocable a la seua condició de conseller/a, i en aquest cas el Ple ha de declarar la vacant corresponent i tramitar la substitució d’acord amb el que preveu la legislació electoral.

L’incompliment de l’exposat anteriorment, si afecta la causa d’incompatibilitat prevista per l’article 178.2.d de la Llei orgànica del règim electoral general, pot donar lloc, si és procedent, a responsabilitat administrativa i/o penal.

Article 46. Deure d’abstenció

Tots els consellers i conselleres estan obligats a abstenir-se de participar en la deliberació, la votació, la decisió i l’execució d’assumptes que els afectin quan es donin les causes d’abstenció previstes per l’article 28.2 de la Llei

30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, o les circumstàncies previstes en la legislació de contractes de les administracions públiques.

L’actuació dels consellers en els quals concorri aquesta circumstància, sense perjudici de les responsabilitats que se’ls puguin exigir, no implica necessàriament la invalidesa dels actes en què hagin intervingut quan la dita circumstància no hi hagi estat determinant.

Article 47. Deure de dipositar en el Consell Insular els regals i les donacions que rebin els seus membres en l’exercici del seu càrrec públic

Els consellers i les conselleres tenen el deure de dipositar en el Consell Insular d’Eivissa els regals i les donacions que rebin per raó del seu càrrec quan l’import del seu valor superi el límit que en cada cas s’estableixi mitjançant les Bases d’execució del pressupost.

Article 48. Dret i deure d’assistència a les sessions d’òrgans col·legiats

Tots els membres del Ple tenen el dret, però també el deure, d’assistir a les sessions dels òrgans col·legiats del Consell o dels seus organismes autònoms de què formin part, quan hagin estat legalment convocats.

Aquest deure s’entendrà complit quan, amb caràcter previ a l’inici de la sessió, el conseller o consellera comuniqui al president o presidenta, de manera motivada, la seua impossibilitat d’assistir-hi, excepte que circumstàncies alienes a la seua voluntat li ho impedeixin i hagi de fer-ho posteriorment.

Aquesta comunicació pot ser efectuada per escrit, mitjançant el Registre General, o verbalment a la Presidència.

TÍTOL QUART. DE L’ORGANITZACIÓ DEL CONSELL INSULAR D’EIVISSA

Capítol I. DELS ÒRGANS DEL CONSELL INSULAR D’EIVISSA

Article 49. Estructura orgànica

Són òrgans del Consell:

La Presidència

La Vicepresidència

El Ple

La Comissió de Govern

El Consell Executiu

Els consellers executius, que dirigeixen els respectius departaments

Les comissions insulars

Els grups polítics

La Junta de Portaveus

Les comissions informatives

Els òrgans consultius i de coordinació

Els òrgans desconcentrats i descentralitzats

Els òrgans de participació ciutadana Secció primera. De la Presidència Article 50. Naturalesa jurídica

La Presidència del Consell Insular d’Eivissa és un òrgan unipersonal de caràcter necessari que, com a cap del govern i de l’administració insulars, exerceix la superior direcció i coordinació, al mateix temps que assumeix la representació màxima de la institució i la direcció preeminent de totes les dependències i els serveis del Consell Insular.

Article 51. Elecció i cessament

1. El president o presidenta del Consell Insular d’Eivissa és elegit pel Ple d’entre els seus membres, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i amb el que preveu el títol II d’aquest Reglament.

2. Així mateix, el president o la presidenta del Consell Insular d’Eivissa cessarà en el seu càrrec en qualsevol dels supòsits de pèrdua de la condició de membre del Ple, conforme a les circumstàncies que a aquest efecte s’assenyalen en el títol II d’aquest Reglament, i també en els casos en què prosperi una moció de censura o es perdi una qüestió de confiança, en els termes que resulten del títol IV.

No obstant l’anterior, en els supòsits de pèrdua d’una qüestió de confiança o de la condició de membre del Ple per finalització del mandat, la Presidència continuarà exercint les funcions fins que prengui possessió del càrrec el nou president o presidenta.

3. El president o presidenta del Consell Insular d’Eivissa igualment pot cessar en el seu càrrec per renúncia expressa, que s’ha de fer efectiva per escrit davant el Ple del Consell i ha de ser objecte d’acord de coneixement per part d’aquest òrgan en el termini dels deu dies següents.

Article 52. Competències

1. Corresponen a la Presidència del Consell Insular d’Eivissa les distintes atribucions i competències que li atorguen la legislació bàsica estatal sobre règim local i, en el marc definit per ella, la Llei de consells insulars.

2. Així mateix, corresponen a la Presidència del Consell Insular d’Eivissa aquelles atribucions que es derivin de l’exercici de competències pròpies previstes a l’article 70 de l’Estatut d’Autonomia i les que, d’acord amb el que preveu l’article 71 de l’Estatut, li atribueixin les corresponents lleis de transferència o de delegació de competències.

3. Totes les atribucions ressenyades en els apartats anteriors s’entenen sense perjudici d’aquelles altres que, quant a la seua titularitat i/o exercici, li siguin desconcentrades o delegades pel Ple.

4. Igualment s’entenen sense perjudici de les competències o atribucions que la Presidència, a la seua vegada, pot delegar en la Vicepresidència o vicepresidències, en la Comissió de Govern o en els seus membres, i en el Consell Executiu o en els seus membres, i també sense perjudici d’aquelles altres que la Presidència, expressament habilitada a aquest efecte per aquest Reglament, desconcentri en els òrgans mencionats.

5. La desconcentració o la delegació de competències a les quals es fa referència en l’apartat anterior s’ha d’ajustar a les diferents limitacions i als requisits que, tant d’ordre material com formal, s’assenyalen en el títol VI d’aquest Reglament.

Secció segona. De la Vicepresidència o Vicepresidències

Article 53. Naturalesa jurídica

La Vicepresidència del Consell Insular d’Eivissa és un òrgan de govern unipersonal, la titularitat de la qual ha de recaure necessàriament en un conseller o consellera membre del Ple.

No obstant això, la Presidència del Consell Insular d’Eivissa podrà disposar l’existència de més d’una Vicepresidència, la titularitat de les quals ha de recaure igualment de manera necessària en consellers o conselleres membres del Consell Executiu.

Article 54. Nomenament i cessament

1. La designació i el nomenament de la persona titular de la Vicepresidència  o  de  les Vicepresidències  seran  lliurement  acordats  per  la Presidència del Consell Insular d’Eivissa.

2. Així mateix, qui les ocupin cessaran en el seu càrrec en els casos següents:

a) Destitució lliurement acordada per la Presidència del Consell Insular d’Eivissa, amb subjecció a les formalitats previstes en aquest Reglament.

b) Renúncia expressa, manifestada per escrit dirigida a la Presidència del Consell Insular d’Eivissa i de la qual es donarà compte al Ple del Consell en la primera sessió immediatament posterior.

c) Pèrdua de la condició de membre del Ple o del Consell Executiu, en els supòsits previstos en la Secció quarta d’aquest títol, i sense perjudici, si és procedent, de continuar exercint les funcions des de la finalització del mandat i fins que prengui possessió del càrrec el nou president o presidenta del Consell.

3. La Vicepresidència vacant serà automàticament ocupada, si n’hi hagués més d’una, pel vicepresident o vicepresidenta immediatament següent en l’ordre que, als efectes de la substitució de la Presidència, resulti del que s’assenyala en l’apartat 3 de l’article següent.

Article 55. Competències

1. Correspon al vicepresident o vicepresidenta del Consell Insular d’Eivissa substituir el president o la presidenta en totes les seues funcions en els casos d’absència, malaltia o qualsevol altre impediment que l’impossibiliti temporalment per exercir-les; així com exercir les funcions del president o presidenta en el supòsit de vacant i fins que prengui possessió del càrrec el nou president o presidenta, sense perjudici de la pròrroga de les funcions d’aquell/a que es preveuen per als casos de pèrdua d’una qüestió de confiança.

2. Quan durant una sessió el president o la presidenta hagin d’abstenir-se d’intervenir en relació amb qualsevol punt concret de l’ordre del dia, serà substituït automàticament pel vicepresident o la vicepresidenta.

3. Si la Presidència del Consell Insular d’Eivissa ha disposat l’existència de més d’un vicepresident o vicepresidenta, la substitució que aquest article estableix a favor de la Vicepresidència es farà efectiva, entre els diferents vicepresidents o vicepresidentes designats, en atenció exclusiva a l’ordre del seu nomenament. A aquest efecte, i per als supòsits de nomenament simultani, ha d’establir-se un ordre de preferència i assignar a cada vicepresident/a un ordinal correlatiu.

4. Sense perjudici del que preveuen els apartats anteriors, corresponen al vicepresident/a o als vicepresidents/entes l’exercici i/o la titularitat d’aquelles competències que expressament li siguin delegades o desconcentrades pel president o presidenta.

Article 56. Limitacions

En qualsevol supòsit de substitució del president o presidenta per raons de vacant, absència, malaltia o qualsevol altre impediment, el vicepresident o la vicepresidenta que assumeixi les funcions no pot revocar les delegacions que aquell o aquella hagi acordat.

Secció tercera. Del Ple

Article 57. Naturalesa jurídica i composició

1. El Ple del Consell Insular d’Eivissa és el màxim òrgan col·legiat del govern insular que, sota la presidència del president o la presidenta del Consell, està integrat per tots els consellers i conselleres elegits en les respectives circumscripcions, d’acord amb allò previst a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

2. Els consellers i conselleres elegits en les respectives circumscripcions, d’acord amb allò previst a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, tendran la consideració de membres del Ple. Aquesta consideració també correspondrà a aquelles persones que, en els supòsits de cessament motivat per renúncia o incompatibilitat previstos en l’article 64 de la norma estatutària, cobreixin la vacant deixada pel conseller o la consellera cessant per raó d’ocupar el lloc següent en la corresponent llista electoral.

En qualsevol cas, l’adquisició de la plena condició de conseller o consellera membre del Ple queda subordinada al compliment de les formalitats establertes a l’article 7.

3. El que s’assenyala en els apartats anteriors s’entén, en qualsevol cas, sense perjudici del dret a assistir a les sessions del Ple que correspon als consellers executius i a les conselleres executives no electes, que puguin intervenir, amb veu i sense vot i a requeriment del president o la presidenta, en tots aquells assumptes relacionats amb el sector d’activitat pròpia del Departament que encapçalen.

Article 58. Competències

1. Corresponen al Ple del Consell Insular d’Eivissa, una vegada constituït d’acord amb el que disposa la legislació electoral i d’acord amb ella, el que preveu el títol II d’aquest Reglament, les diferents atribucions i competències que li atorguen la legislació bàsica estatal sobre règim local i, dins del marc definit per aquesta normativa, la Llei de consells insulars.

2. Corresponen també al Ple les diferents atribucions que li siguin conferides de manera expressa per l’Estatut d’Autonomia, i la diversa legislació sectorial estatal i autonòmica en l’àmbit de les respectives competències.

3. Totes les atribucions pròpies del Ple del Consell Insular d’Eivissa que resultin del que s’indica en els apartats anteriors s’entenen, quant al seu exercici, sense perjudici de la delegació de competències que el Ple pugui acordar a favor d’altres òrgans del Consell, amb subjecció en qualsevol cas a les limitacions materials i els requisits formals que es deriven de l’establert en el títol VI d’aquest Reglament.

Així mateix, i pel que fa referència a la titularitat de la competència, el Ple, expressament habilitat a tal efecte per aquest Reglament, pot desconcentrar les seues atribucions en la Comissió de Govern, d’acord igualment amb els requisits i les limitacions que s’estableixen en el títol VI.

Secció quarta. De la Comissió de Govern

Article 59. Naturalesa i composició

La Comissió de Govern és un òrgan col·legiat de govern insular, presidit pel president o presidenta del Consell Insular d’Eivissa. La seua composició serà representativa de la del Ple i tots els grups polítics representats en el Consell Insular d’Eivissa tenen dret a participar-hi.

1. El nombre de membres de la Comissió de Govern, l’ha de determinar la Presidència del Consell Insular i la resolució corresponent ha de contenir la determinació concreta del nombre de membres que corresponguin a cada grup polític amb representació en el Ple.

En qualsevol cas la composició de la Comissió de Govern ha de garantir que la participació dels diferents grups polítics amb representació en el Ple s’ajusti a la proporció d’aquesta representació, sense que en cap cas no es pugui veure alterada la relació de majories i minories manifestada en el Ple.

2. Exercirà les funcions de secretari o secretària de la Comissió de Govern qui ho sigui del Consell.

Article 60. Nomenament i cessament

1. El nomenament dels diferents membres de la Comissió de Govern ha d’ajustar-se a les següents disposicions.

a) Dins dels cinc dies hàbils següents a la data de la resolució de Presidència que determini la composició de la Comissió de Govern s’ha d’instar cada grup polític amb representació en el Ple, mitjançant requeriment escrit, perquè nomeni els membres que li han estat assignats.

b) Aquesta designació ha de fer-se efectiva mitjançant la presentació de proposta escrita firmada pel portaveu del respectiu grup i dirigida al president o la presidenta del Consell, que s’ha de formalitzar dins dels cinc dies hàbils següents a la recepció del requeriment i ha de contenir la designació dels consellers que hagin de formar part de la Comissió de Govern com a membres titulars, amb indicació, si és procedent, d’un nombre equivalent de membres suplents.

c) Efectuada la designació, i dins dels cinc dies hàbils següents a la seua presentació en el Registre de la Corporació, el president o la presidenta del Consell Insular d’Eivissa ha de nomenar els diferents membres de la Comissió de Govern, titulars i suplents, si és procedent, designats per cada grup polític.

2. Els membres de la Comissió de Govern poden ser separats del seu càrrec per resolució de la Presidència, a proposta del grup polític que representin.

Igualment la concurrència d’alguna de les circumstàncies següents determinarà el cessament en la condició de membre de la Comissió de Govern:

a) La renúncia expressa sense pèrdua de la condició de membre del Ple, que ha de formalitzar-se mitjançant escrit dirigit al president o la presidenta del Consell Insular.

b) La pèrdua de la condició de membre del Ple, en els casos previstos en el títol III d’aquest Reglament.

Article 61. Competències

1. Corresponen a la Comissió de Govern les següents atribucions:

a) Assistir el president o la presidenta del Consell Insular d’Eivissa en l’exercici de les seues funcions.

b) Resoldre els recursos d’alçada que s’interposin contra els actes dictats pel Consell Executiu, els actes de les comissions insulars i els actes dictats per delegació de les comissions insulars.

c) Estudiar, emetre informe i formular proposta en relació amb tots els assumptes que hagin de sotmetre al Ple o, per delegació d’aquest òrgan, a un altre òrgan del Consell Insular, amb excepció dels que, de conformitat amb les previsions d’aquest Reglament, quedin subjectes al dictamen de la Comissió Especial de Comptes o siguin objecte de coneixement específic d’una comissió informativa.

d) Estudiar, emetre informe i formular proposta en relació amb qualsevol qüestió que el president o la presidenta, el Consell Executiu o els consellers o conselleres titulars dels diferents departaments decideixin sotmetre a la seua consideració relacionats amb assumptes de la respectiva competència, i sempre igualment que aquesta tasca no sigui l’objecte propi d’una comissió informativa.

2. Corresponen igualment a la Comissió de Govern, sense perjudici de les atribucions anteriors, aquelles altres que li siguin delegades o desconcentrades de la Presidència o del Ple del Consell Insular, així com les que resultin conferides, si és procedent i dins de l’àmbit de les respectives competències, per la legislació sectorial.

Secció cinquena. Del Consell Executiu

Article 62. Naturalesa jurídica

El Consell Executiu és un òrgan col·legiat de govern insular que, sota la presidència del president o presidenta del Consell Insular d’Eivissa, està integrat per aquest càrrec, pel vicepresident o vicepresidenta del Consell, o pel vicepresident o vicepresidenta que designi la Presidència, en el supòsit que hi hagi més d’una Vicepresidència, i per tots els consellers executius i conselleres executives en un nombre no inferior a tres.

Article 63. Nomenament i cessament

1. Els consellers executius i les conselleres executives han de ser lliurement nomenats per la Presidència del Consell Insular, sense que necessàriament hagin de tenir la condició de membres del Ple. Una vegada nomenats, restaran adscrits al grup polític al qual pertanyi el president o presidenta.

No obstant l’anterior, el nombre de consellers executius i conselleres executives que no siguin membres de la Corporació no pot excedir d’un terç del nombre de consellers electes.

2. Tots els consellers executius i les conselleres executives que no siguin membres del Ple han de prestar, amb caràcter previ a la presa de possessió del seu càrrec, el corresponent jurament o promesa, en els mateixos termes que s’estableixen en el títol II d’aquest Reglament per als consellers electes.

3. En la corresponent resolució de nomenament ha d’indicar-se el conseller executiu o la consellera executiva que hagi de fer les funcions de secretari o secretària del Consell Executiu, a qui correspon estendre l’acta de les sessions i els acords del Consell Executiu i lliurar-ne els certificats corresponents.

4. Els consellers executius i les conselleres executives cessaran en el seu càrrec en els següents casos:

a)  Per  destitució  lliurement  acordada  per  la  Presidència  del  Consell Insular.

b) Per mort o sentència judicial ferma que els inhabiliti per exercir les seues funcions.

c) Per renúncia al càrrec, que ha de ser expressa i manifestada per mitjà d’un escrit dirigit a la Presidència del Consell Insular.

d) Per cessament en el càrrec del president o la presidenta del Consell Insular d’Eivissa que els hagués nomenat, sense perjudici de la pròrroga de les seues funcions des del final del mandat del primer i fins que prengui possessió del càrrec el nou president o nova presidenta.

5. En els supòsits de cessament en el càrrec de conseller executiu o consellera executiva per raó de les causes previstes en les lletres a, b i c anteriors o, en un altre cas de concurrència de qualsevol circumstància que impedeixi temporalment l’exercici de les seues funcions, la direcció i el despatx dels assumptes propis del departament encapçalat pel conseller executiu o consellera executiva cessant o temporalment impedit els assumirà, de manera provisional i fins que no es nomeni un nou conseller executiu o consellera executiva o desaparegui la circumstància impeditiva, aquell altre conseller executiu o consellera executiva que, als efectes de la suplència o la substitució temporal del conseller o consellera cessant o impedit, designi la Presidència del Consell Insular d’Eivissa.

Article 64. Règim d’incompatibilitats i declaracions de béns i d’activitats

1. Els consellers executius i conselleres executives queden sotmesos al règim d’incompatibilitats que resulta de la Llei 2/1996, de 19 de novembre, d’incompatibilitats dels membres del Govern i dels alts càrrecs de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, o normativa que en el seu cas la substitueixi.

2. Així mateix, seran aplicables als consellers executius i a les conselleres executives les prescripcions establertes en el títol III d’aquest Reglament per als membres del Ple en relació amb el Registre de béns i activitats i declaracions d’incompatibilitats.

Article 65. Competències

1. Corresponen al Consell Executiu totes les funcions executives en relació amb les competències que la legislació assigni al Consell Insular d’Eivissa i que no estiguin expressament conferides a altres òrgans.

S’exceptuen del que assenyala el paràgraf anterior aquelles competències que les normes atributives corresponents hagin assignat a un altre òrgan del Consell, així com aquelles que, d’acord amb les disposicions de la legislació bàsica estatal sobre règim local i de la Llei de consells insulars o, altrament, per disposició expressa d’aquest Reglament, quedin reservades o resultin conferides a òrgans de govern diferents del Consell Insular d’Eivissa.

Igualment queden exceptuades totes aquelles competències que, de conformitat amb el que estableix l’article 9.2.f de la Llei de consells insulars, resultin directament atribuïdes als consellers executius o a les conselleres executives caps dels diferents departaments o, si és procedent, als òrgans inferiors i les direccions insulars que es puguin crear dins el seu marc orgànic.

2. Les competències del Consell Executiu assenyalades en el primer paràgraf de l’apartat que precedeix s’entenen sense perjudici d’aquelles altres que li siguin desconcentrades o delegades per la Presidència del Consell Insular d’Eivissa, de conformitat amb la previsió de l’article 52 d’aquest Reglament.

Secció sisena. Òrgans de col·laboració amb el Consell Executiu

Article 66. La Comissió Tècnica de Secretaris

La Comissió Tècnica de Secretaris és un òrgan col·legiat, d’estudi i d’assessorament dels òrgans decisoris del Consell, encarregat primordialment de preparar les deliberacions i els acords del Consell Executiu.

La Comissió estarà integrada pels secretaris tècnics del Consell Insular i per la secretària o el secretari del Consell.

La Comissió es reunirà setmanalment el dia i l’hora que es fixi a la seua primera sessió.

Article 67. El portaveu del Govern

1. La Presidència del Consell Insular pot nomenar un/a portaveu del Govern que, en el cas que no sigui un/a conseller/a, tendrà rang de director/a insular o secretari/ària tècnic/a, amb els mateixos drets i deures d’aquests darrers.

2. El portaveu del Govern assistirà a les reunions del Consell Executiu i restarà obligat a mantenir el deure de reserva en relació amb les seues deliberacions.

3. En el cas d’absència o malaltia, el portaveu del Govern serà substituït en les seues funcions per un/a conseller/a, nomenat/ada a aquests efectes portaveu adjunt/a.

Secció setena. Dels departaments

Article 68. Naturalesa jurídica dels departaments

1. Els departaments són les unitats en què s’organitza l’activitat administrativa del Consell Insular d’Eivissa, cadascuna de les quals comprèn un o més sectors funcionalment homogenis de l’esmentada activitat.

2. Al davant de cadascun dels diferents departaments se situa un conseller executiu o consellera executiva que, sota la superior direcció del president o presidenta del Consell Insular d’Eivissa, dirigeix el sector o els sectors de l’activitat administrativa pròpia del departament que encapçala i ha de respondre de la seua gestió davant el president o presidenta i davant el Ple quan aquest òrgan ho requereixi.

Article 69. Estructura interna dels departaments

1. Cada departament, si és procedent, pot estructurar-se internament en una o més direccions insulars, de conformitat amb les previsions que a aquest efecte es recullen en aquest Reglament. En el decret de creació de les corresponents direccions insulars es delimitarà amb precisió l’àrea d’activitat administrativa i de gestió que li correspon.

2. Així mateix, i sense perjudici de l’existència o no de direccions insulars, cada departament pot organitzar-se internament en unitats administratives inferiors, quan així ho imposin les necessitats de la seua activitat i en atenció al contingut de les plantilles i les relacions de llocs de feina del personal adscrit al departament, que rebran el nom, seguint l’ordre descendent, de servei, seccions o altres unitats que s’estableixin..

Article 70. Nombre de departaments i relació amb els consellers executius i les conselleres executives

1. El nombre de departaments, l’ha de determinar la Presidència del Consell Insular d’acord amb el nombre de consellers executius o conselleres executives nomenats, de manera que no podrà ser inferior a tres.

2. No pot haver-hi consellers executius o conselleres executives que no tenguin encomanada la gestió d’un sector o més de l’activitat administrativa del Consell i que, per aquest motiu, no encapçalin el departament corresponent; així mateix, tampoc no hi haurà cap conseller executiu o consellera executiva que tengui atribuïda la direcció de més d’un departament.

Article 71. Creació dels departaments

Correspon a la Presidència del Consell Insular d’Eivissa disposar la creació i, si és procedent, la modificació o la supressió dels diferents departaments.

A la resolució que dicti en aquest sentit ha de fer-se menció expressa, si és procedent, de la denominació del departament, de l’àmbit o el sector específic de l’activitat administrativa del Consell Insular amb el qual s’identifica, del conseller executiu o consellera executiva que l’hagi d’encapçalar i de les atribucions concretes que li corresponguin en el marc de les competències genèriques previstes en l’article següent.

Article 72. Competències

Corresponen als consellers executius i a les conselleres executives, com a caps dels respectius departaments, les atribucions expressament conferides per la Presidència del Consell Insular de conformitat amb el marc de les competències genèriques següents:

a) Desenvolupar l’acció de Govern i dirigir l’activitat administrativa en l’àmbit del seu departament, de conformitat amb els acords adoptats per la resta d’òrgans de Govern del Consell Insular d’Eivissa i subjectes a les directrius generals i instruccions específiques emanades de la Presidència del Consell.

b) Formular programes d’actuació i fixar els objectius del departament per elaborar l’avantprojecte de pressupostos i de la plantilla del Consell.

c) Exercir la iniciativa, la direcció i la inspecció directa de tot el personal i dels serveis i organismes dependents o adscrits al departament, impartir les instruccions oportunes a aquest efecte i avaluar, si és procedent, el resultat de la seua actuació.

d) Preparar i proposar al Ple, a la Presidència del Consell, al Consell Executiu o, si és procedent, a la Comissió de Govern, segons la competència de cadascun d’aquests òrgans, l’adopció dels actes oportuns relacionats amb matèries pròpies del seu departament.

e) Dictar, en relació amb assumptes propis del seu departament, els actes administratius necessaris, inclosos aquells que hagin de tenir efecte davant els administrats, sempre que la competència a aquest efecte no resulti legalment o reglamentàriament reservada a un altre òrgan diferent del Consell. De conformitat amb aquesta previsió, pot atribuir-se als consellers executius o conselleres executives, si és procedent, la competència per resoldre els procediments relatius a l’atorgament de les diferents autoritzacions previstes per la normativa que regula el sector d’activitat o matèria pròpia del departament.

f) Preparar i presentar al Ple, per a la seua aprovació, si és procedent, mitjançant la forma de reglaments i ordenances i d’acord amb el procediment establert a aquest efecte, els projectes de disposicions normatives relacionades amb qüestions pròpies del departament.

g) Proposar l’organització interna del departament, així com el nomenament o el cessament, si és procedent, de les persones que hagin d’ocupar o ocupin el càrrec de director/a insular i secretari/ària tècnic/a.

h) Dirimir els conflictes d’atribucions sorgits o suscitats entre els diferents òrgans o unitats inferiors del departament, de la mateixa forma que plantejar els que resulten necessaris en relació amb els altres departaments.

i) Administrar els crèdits per a despeses assignats en els pressupostos al departament, i autoritzar i disposar, en el límit definit per la competència de la resta d’òrgans del Consell i l’import dels crèdits autoritzats, les despeses pròpies dels serveis del departament.

En tot allò no previst expressament els serà d’aplicació el que preveu l’article 24 d’aquest Reglament excepte les previsions que són únicament aplicables als consellers/les conselleres membres del Ple.

Les atribucions conferides als consellers executius o conselleres executives a l’empara del que assenyala l’apartat anterior s’entenen en qualsevol cas sense perjudici d’aquelles altres que, conforme al que disposen la Llei de consells insulars i les disposicions d’aquest Reglament, els resultin desconcentrades o delegades per la Presidència del Consell Insular d’Eivissa, així com també sense perjudici de qualsevol altra que els resulti directament atribuïda per una disposició legal o se’ls pugui atribuir d’acord amb la referida disposició.

Secció vuitena. Òrgans directius

Article 73. Els directors/Les directores insulars i els secretaris tècnics/les secretàries tècniques.

1. El president o presidenta del Consell Insular podrà acordar lliurement, a proposta dels respectius consellers, el nomenament de directors/ores insulars i secretaris tècnics/secretàries tècniques de cada departament, entre persones d’acreditada experiència i competència professional. Aquests càrrecs tenen la consideració d’òrgans directius dels departaments i exerceixen les seues competències sota la direcció del respectiu conseller o consellera.

2. Els directors/Les directores insulars i els secretaris tècnics/les secretàries tècniques queden sotmesos al règim d’incompatibilitats que resulta de la Llei 2/1996, de 19 de novembre, d’incompatibilitats dels membres del Govern i dels alts càrrecs de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, o normativa que si és procedent la substitueixi.

3. Els directors/Les directores insulars i els secretaris tècnics/les secretàries tècniques, amb caràcter previ a la presa de possessió del seu càrrec, han de prestar el corresponent jurament o promesa, per al qual hauran d’utilitzar la mateixa fórmula que s’estableix en el títol III d’aquest Reglament per als consellers i conselleres.

4. Així mateix, són aplicables als directors/ a les directores insulars i als secretaris tècnics/a les secretàries tècniques les prescripcions establertes al títol III d’aquest Reglament per als consellers relatives al Registre de béns i declaracions d’incompatibilitats.

5. En el cas que el nomenament dels alts càrrecs als quals es refereix aquest article recaigués sobre personal funcionari de qualsevol administració pública, si ocupassin el càrrec durant més de dos anys continuats o tres amb interrupció, rebran des de la seua reincorporació al servei actiu el complement de destinació corresponent al seu grau personal incrementat en la quantitat necessària per igualar-lo al valor del complement de destinació que la Llei de pressupostos de l’Estat fixi anualment per als directors o directores generals de l’Administració de l’Estat.

6. En el cas que el nomenament dels alts càrrecs als quals es refereix aquest article recaigués sobre personal laboral de qualsevol administració pública, si ocupassin el càrrec durant més de dos anys continuats o tres amb interrupció, rebran des de la seua reincorporació al servei actiu una quantitat equivalent a la diferència entre els imports previstos anualment en la Llei de pressupostos generals de l’Estat per al complement de destí de nivell 24 del personal funcionari i el complement de destí establert per als directors o directores generals de l’Administració de l’Estat.

Article 74. Competències dels directors/de les directores insulars.

1. En la corresponent resolució de creació o, si escau, de modificació de les diferents direccions insulars han de determinar-se amb precisió les competències pròpies de cadascun dels directors o directores insulars, incloses les de caràcter resolutori, en el marc de les diferents atribucions genèriques següents que, com a titulars dels respectius òrgans, els corresponen:

a) Impulsar, dirigir i supervisar totes les actuacions que formen part de la gestió ordinària de l’àrea d’activitat pròpia de l’òrgan, proposant al conseller respectiu o consellera respectiva els projectes necessaris, a fi d’assumir els objectius de departament fixats pel dit conseller o consellera.

b) Proposar al conseller o consellera respectiu la resolució que consideri oportuna sobre els assumptes de la seua competència i que afectin l’àrea d’activitat pròpia de l’òrgan.

c) Prestar assistència tècnica al conseller o la consellera cap del respectiu departament en matèries pròpies de l’àrea.

d) Tenir cura de les publicacions tècniques, periòdiques o no, que editi el departament relacionades amb les matèries pròpies de l’àrea.

e) Preparar i editar textos de les disposicions que afectin l’àrea i proposar la revisió dels que consideri oportuns.

f) Dirigir i promoure l’elaboració d’estadístiques corresponents a les diferents activitats pròpies de l’àrea.

2. Les atribucions conferides als directors o directores insulars d’acord amb el que s’assenyala en els apartats anteriors s’entenen, en qualsevol cas, sense perjudici d’aquelles altres que els puguin ser delegades pel respectiu conseller o consellera, així com de qualsevol altra que els resulti directament atribuïda per una disposició legal o se’ls pugui atribuir d’acord amb la mateixa.

Article 75. Competències dels secretaris tècnics/de les secretàries tècniques

Els secretaris tècnics/Les secretàries tècniques exerciran, sota la superior direcció dels consellers i/o les conselleres del departament o departaments als quals s’adscriguin, les funcions següents:

1. Amb relació amb els recursos humans:

a) Gestionar els recursos humans.

b) Elaborar els programes de necessitats i els avantprojectes de les plantilles i la relació de llocs de treball del seu departament o departaments.

c) Prestar assistència administrativa als consellers i/o les conselleres del seu departament o departaments.

d) Exercir el control d’eficàcia i d’eficiència dels òrgans, les unitats administratives i el personal del departament, així com proposar reformes encaminades a perfeccionar la seua organització i funcionament, d’acord i en coordinació amb les funcions dels directors insulars, especialment la prevista a l’article 74.1.a.

2. Amb relació als recursos corporatius, entesos com els mitjans materials necessaris per a la prestació del servei:

a) Proposar els criteris que han de presidir l’adquisició i la utilització dels recursos corporatius.

b) Vetllar per la transcripció al Llibre de resolucions dels departaments als quals està adscrit les dictades per òrgans decisoris, sota la coordinació de la Secretaria del Consell.

c) Presentar a la Comissió Tècnica de Secretaris els assumptes dels departaments als quals està adscrit que han de sotmetre’s al Consell Executiu o al Ple. d) Prestar la conformitat i elevar al conseller competent els expedients corresponents als serveis del seu departament per a l’adopció de l’acte administratiu escaient.

3. Recursos econòmics:

a) Elaborar la proposta d’avantprojecte de pressupost i gestionar el pressupost dels departaments als quals està adscrit, proposant així mateix, si escau, la seua modificació.

b) Autoritzar, disposar i reconèixer l’obligació de les  despeses corresponents a contractes menors i donar conformitat a la totalitat de les despeses, a les sol·licituds d’avançaments de caixa fixa, així com les ordres de pagaments a justificar prèviament a la seua autorització.

c) Prestar assistència en els assumptes econòmics i administratius als consellers dels departaments als quals estan adscrits.

Les atribucions conferides als secretaris tècnics o secretàries tècniques d’acord amb el que s’assenyala en els apartats anteriors s’entenen, en qualsevol cas, sense perjudici d’aquelles altres que els puguin ser delegades pel respectiu conseller o consellera, així com de qualsevol altra que els resulti directament atribuïda per una disposició legal o se’ls pugui atribuir d’acord amb la mateixa.

Article 76. Cessament dels directors o les directores insulars i dels secretaris tècnics/de les secretàries tècniques

1. Els directors o les directores insulars i els secretaris tècnics/les secretàries tècniques cessaran en el seu càrrec en els següents supòsits:

a) Per la destitució lliurement acordada per la Presidència del Consell Insular, a proposta prèvia, si és procedent, del respectiu conseller o consellera cap del departament o conselleria.

b) Per mort o sentència judicial ferma que els inhabiliti per a l’exercici de les seues funcions.

c) Per renúncia al càrrec, que ha de ser expressada i manifestada per escrit dirigida al president o la presidenta del Consell Insular.

d) Per cessament en el càrrec del president o la presidenta del Consell Insular d’Eivissa que els hagués nomenat, sense perjudici de la pròrroga de les seues funcions des del final del mandat del primer i fins que prengui possessió del càrrec el nou president o presidenta.

2. Produïda la vacant en la titularitat de qualsevol direcció insular o secretaria tècnica, el president o presidenta del Consell Insular ha de nomenar, en la forma reglamentàriament establerta, el nou director o directora insular o secretari tècnic/secretària tècnica, sense perjudici de la facultat de la Presidència de disposar la supressió a l’òrgan o incorporar la seua àrea d’activitat en l’àmbit de responsabilitat d’altra direcció insular, que haurà de ser objecte de modificació a aquest efecte.

En qualsevol cas, de manera transitòria i fins que es nomeni un nou director o directora insular o secretari tècnic/secretària tècnica, les responsabilitats i les atribucions pròpies i immediates del director o la directora insular o del secretari tècnic/de la secretària tècnica que cessi les assumirà de manera directa el conseller o consellera cap del departament o conselleria respectius. De la mateixa manera es farà en els casos d’absència, malaltia o qualsevol altra circumstància que impedeixi temporalment a un director o directora insular o secretari tècnic/secretària tècnica exercir les seues funcions.

Secció novena. De les comissions insulars per a l’exercici de les competències atribuïdes per l’Estatut d’Autonomia

Article 77. Naturalesa jurídica

1. Les comissions insulars són òrgans col·legiats per a l’exercici de les competències sectorials atribuïdes per l’Estatut d’Autonomia, que no estiguin expressament atribuïdes a altres òrgans del Consell, així com totes aquelles altres que en règim de desconcentració els siguin atribuïdes pel Ple del Consell i les que li siguin delegades pel president o presidenta.

2   Les   comissions   insulars   resten   adscrites   al   Departament   i/o Departaments que en cada moment es disposin.

3. Les comissions insulars referides al paràgraf primer són, amb independència d’altres que es puguin crear:

-La Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Historicoartístic.

-La Comissió Insular d’Activitats.

-La Comissió Insular de Protecció de Menors.

4. Correspon al Ple del Consell disposar la seua creació i les corresponents atribucions, si és procedent, la modificació o la supressió de les comissions insulars.

5. Les comissions insulars poden delegar en la seua Presidència o en les seues vicepresidències, la tramitació i la resolució de determinats expedients en els termes establerts a l’article 13 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

6. Per Reglament del Consell Insular es pot regular la seua composició i el règim de funcionament.

Article 78. La Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Historicoartístic

1. La Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Historicoartístic exercirà amb caràcter general les competències atribuïdes al Consell Insular d’Eivissa en virtut dels apartats 1, 6 i 13 de l’article 70 de l’Estatut d’Autonomia, sempre que les citades competències no estiguin atribuïdes, o s’atribueixin, a un altre òrgan del Consell Insular d’Eivissa.

2. Aquesta comissió insular tendrà les següents atribucions específiques en matèria de patrimoni històric:

a) Informar i elevar al Ple del Consell Insular d’Eivissa per a la seua resolució, els plans especials de protecció d’un conjunt històric, lloc històric o zona arqueològica.

b) Incoar els expedients de declaracions de béns d’interès cultural i béns catalogats.

c) Examinar i, si fos el cas, aprovar o denegar els projectes d’obres en zones i/o edificis protegits.

d) Autoritzar els projectes d’excavació, d’exploració o de qualsevol altra investigació presentats al Consell Insular.

e) Vigilar, controlar i conservar els elements arqueològics i etnològics a fi d’evitar-hi intervencions clandestines.

f) Redactar la memòria anual sobre la gestió de patrimoni històric, la qual haurà d’incloure els nivells i la qualitat de les funcions i dels serveis exercits.

3. Correspondrà igualment a la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Historicoartístic emetre informes sobre qualsevol qüestió que, relacionada amb les matèries de la seua competència, sigui sotmesa segons el seu parer per qualsevol òrgan del Consell amb atribucions resolutòries en l’àmbit de l’ordenació del territori, l’urbanisme i el patrimoni historicoartístic.

4. La Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Historicoartístic podrà delegar les seues atribucions en la seua Presidència o vicepresidències, llevat de les atribucions referides a les resolucions sobre planejament urbanístic contengudes a l’article 132.3 del Reglament de planejament urbanístic.

Article 79. Composició de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Historicoartístic

1. Qui exerceixi la Presidència del Consell és el president/la presidenta de la Comissió, això no obstant aquest càrrec pot ser exercit per un conseller o consellera designat per la Presidència.

2. D’entre els membres de la Comissió serà designada per la Presidència del Consell la persona titular de la Vicepresidència o les vicepresidències de la Comissió.

3. Seran vocals de la Comissió:

a) Un representant, titular i suplent de cada un dels grups polítics del Consell Insular d’Eivissa, l’adscripció dels quals es farà mitjançant escrit del conseller portaveu del grup dirigit a la Presidència del Consell.

b) Dos consellers, titulars i suplents, nomenats pel Ple, a proposta de la Presidència del Consell.

c) Dos representants del Consell Insular d’Eivissa designats per la Presidència, entre persones d’acreditada competència i experiència professional en matèria d’urbanisme i de patrimoni historicoartístic.

d) Un representant dels municipis de l’illa d’Eivissa designat pel president o presidenta del Consell Insular, després de consultar-ho prèviament amb els distints alcaldes de les illes.

e) Un/a secretari/ària nomenat/ada per la Presidència, d’entre els lletrats del Consell Insular, amb veu i sense vot.

4. El president de la Comissió podrà convidar-hi amb veu i sense vot les persones que cregui convenients.

Article 80. La Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme

1. Com a òrgan consultiu encarregat d’elaborar les propostes dels expedients que hagin de sotmetre’s a la Comissió en matèria d’ordenació del territori i urbanisme, es constituirà una Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme, que tendrà també la funció d’elaborar els informes que sol·liciti la Comissió sobre temes de la seua competència. Els informes i les propostes de la Ponència Tècnica seran previs i preceptius, llevat dels casos d’urgència apreciats per la Comissió amb el vot favorable de la majoria dels presents.

2.  Són  membres  de  la  Ponència  Tècnica  d’Ordenació  del  Territori  i Urbanisme:

a) Un/a director/a de la Ponència Tècnica nomenat/ada per la Presidència del Consell Insular.

b)  Un/a  vicedirector/a,  que  serà  nomenat/ada  per  la  Presidència  del Consell Insular d’entre els altres membres de la Ponència.

c) Un representant del Col·legi Oficial d’Arquitectes.

d) Un representant del Col·legi Oficial d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.

e)  Un  representant  del  Col·legi Oficial  d’Aparelladors  i  Arquitectes Tècnics d’Eivissa i Formentera.

f) Dos tècnics o tècniques del Consell Insular adscrits al departament, nomenats per la Presidència del Consell.

g) Un representant de les entitats per a la conservació de la naturalesa declarades d’utilitat pública d’Eivissa i Formentera.

h) Un/a secretari/ària nomenat/ada per la Presidència del Consell Insular, d’entre els lletrats o lletrades de la Institució, amb veu però sense vot.

i) Així mateix, podran assistir-hi com a convidades, amb veu i sense vot, les persones que es cregui convenients.

Article 81. La Ponència Tècnica de Patrimoni Historicoartístic

1. Com a òrgan consultiu encarregat d’elaborar les propostes dels expedients que hagin de sotmetre’s a la Comissió en matèria de patrimoni historicoartístic, es constituirà una Ponència Tècnica de Patrimoni Historicoartístic, que tendrà també la funció d’elaborar els informes que sol·liciti la Comissió sobre temes de la seua competència. Els informes i les propostes de la Ponència Tècnica seran previs i preceptius, excepte en els casos d’urgència apreciats per la Comissió amb el vot favorable de la majoria dels presents.

2. Són membres de la Ponència Tècnica de Patrimoni Historicoartístic:

a) Un/a director/a de la Ponència Tècnica nomenat/ada per la Presidència del Consell Insular.

b)  Un/a  vicedirector/a,  que  serà  nomenat/ada  per  la  Presidència  del

Consell Insular d’entre els altres membres de la Ponència.

c) Un representant del Col·legi Oficial d’Arquitectes.

d)  Un  representant  del  Col·legi Oficial  d’Aparelladors  i  Arquitectes Tècnics d’Eivissa i Formentera.

e) El director del Museu Arqueològic d’Eivissa.

f) Un representant de les entitats de caràcter cultural d’Eivissa.

g) Una persona de reconegut prestigi nomenat per la Presidència del Consell Insular.

h) Un/a secretari/ària, nomenat/ada per la Presidència, d’entre els lletrats del Consell Insular, amb veu i sense vot.

i) Així mateix, podran assistir-hi com a convidades, amb veu i sense vot, les persones que es cregui convenients.

Article 82. La Comissió Insular d’Activitats

1. La Comissió Insular d’Activitats exercirà les competències atribuïdes al Consell Insular d’Eivissa pels apartats 7 i 11 de l’article 70 de l’Estatut d’Autonomia, sempre que les citades competències no estiguin atribuïdes, o s’atribueixin, a un altre òrgan del Consell Insular d’Eivissa.

2. La Comissió Insular d’Activitats podrà delegar les seues atribucions en la seua presidència en els termes establerts a l’article 13 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 83. Composició de la Comissió Insular d’Activitats

1. Qui exerceixi la Presidència del Consell és el president o presidenta de la Comissió; això no obstant, aquest càrrec pot ser exercit per un conseller o consellera designat per la Presidència.

2. D’entre els membres de la Comissió serà designat per la Presidència del Consell la persona titular de la Vicepresidència o les vicepresidències de la Comissió.

3. Seran vocals de la Comissió:

a) Dos consellers, titulars i suplents, nomenats pel Ple, a proposta de la Presidència del Consell.

b) Dos tècnics o dues tècniques del Consell Insular d’Eivissa a designar per la Presidència del Consell.

c) Dos tècnics o dues tècniques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

d) Un representant del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials.

e) Un representant del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Industrials.

4. Assistiran a les sessions de la Comissió, amb veu i sense vot, un representant de cada un dels ajuntaments de l’illa d’Eivissa i també un/a secretari/ària, nomenat/ada per la Presidència, d’entre els lletrats del Consell Insular.

5. El president o la presidenta de la Comissió podrà convidar-hi amb veu i sense vot les persones que cregui convenients.

Article 84. La Comissió Insular de Protecció de Menors

1. La Comissió Insular de Protecció de Menors exercirà les competències en matèria de tutela, acolliment i adopció de menors atribuïdes per l’apartat 8 de l’article 70 de l’Estatut d’Autonomia al Consell Insular, sempre que les citades competències no estiguin atribuïdes, o s’atribueixin, a un altre òrgan del Consell Insular d’Eivissa.

2. La Comissió Insular de Protecció de Menors podrà delegar les seues atribucions en el president o presidenta, en els termes establerts en l’article 13 de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 85. Composició de la Comissió Insular de Protecció de Menors

Són membres de la Comissió Insular de Protecció de Menors:

a). President/a: El/La del Consell Insular o conseller/a en qui delegui.

b) El conseller/La consellera que tengui adscrits al seu departament els assumptes socials, que realitzarà les funcions de vicepresident/a.

c) Un membre de cadascun dels grups polítics constituïts en el Consell Insular d’Eivissa.

d) El secretari/La secretària, amb veu i sense vot, que designi el president o presidenta d’entre els lletrats del Consell Insular.

Article  86.  Cessament,  suplència  i  substitució  dels  membres  de  la Comissió

1. Els diferents membres de la Comissió cessaran en la seua condició per qualsevol dels supòsits següents:

a) Pèrdua de la qualitat o posició que hagi determinat la seua designació.

b)  Renúncia  expressa  –exceptuant  els  funcionaris  designats  per  la Presidència–  manifestada  mitjançant  un  escrit  dirigit  a  la  Presidència  del Consell Insular.

c) Destitució lliurement acordada en qualsevol moment pel president o presidenta del Consell Insular.

d) Cessament en el càrrec del president o presidenta del Consell Insular que els hagi nomenat, sense perjudici de la pròrroga de les seues funcions des del final del mandat fins que prengui possessió del càrrec el nou president o presidenta del Consell Insular.

2. En el cas en què es produeixi la vacant en la Presidència de la Comissió o hi concorri qualsevol circumstància que li impedeixi temporalment exercir les seues funcions, la Presidència serà assumida de forma automàtica i temporal, fins al nomenament d’un nou president o presidenta, pel vicepresident o vicepresidenta.

3. La suplència o la substitució temporal de la resta dels membres de la Comissió recaurà en la persona designada com a membre suplent en la corresponent resolució de nomenament del membre titular.

Article 87. Règim de recursos

1. Les comissions insulars regulades en aquesta Secció es troben sotmeses al següent règim jurídic:

a) Les resolucions dictades per les comissions insulars en aquestes matèries seran impugnables mitjançant recurs d’alçada davant la Comissió de Govern, llevat de les resolucions dictades sobre planejament urbanístic.

b) Igualment, les resolucions dictades pels presidents o presidentes de les comissions insulars en l’exercici de les atribucions que els siguin conferides per delegació seran impugnables en alçada davant la Comissió de Govern.

Secció desena. Dels grups polítics

Article 88. Composició i constitució

1. Els consellers i conselleres, a l’efecte de la seua actuació corporativa, es constituiran en grups polítics, els quals es correspondran de manera automàtica amb els partits, les coalicions o les agrupacions que hagin obtengut escó a la Corporació. No es podran constituir grups polítics formats per consellers o conselleres integrats en llistes electorals diferents.

2. Els grups polítics, a excepció del Grup Mixt, estaran compostos almenys per dos membres del Ple. Si un grup, durant el mandat queda amb un sol membre, aquest membre passarà automàticament al Grup Mixt.

3. Cap conseller o consellera no pot pertànyer simultàniament a més d’un grup polític.

4. Dins dels cinc dies hàbils següents a la data de constitució de la Institució, es dirigiran al president o presidenta escrits subscrits per tots els integrants dels diferents grups, en els quals es farà constar la denominació del grup, els membres que l’integren i la designació d’un/a portaveu i d’un/a portaveu adjunt/a.

5. Els consellers i conselleres que adquireixin la condició com a tals amb posterioritat a la sessió de constitució de la Corporació, es poden integrar en el grup corresponent a la seua llista electoral mitjançant escrit dirigit al president o presidenta del Consell, escrit que s’ha de presentar dins dels cinc dies hàbils següents a la data en què hagin pres possessió del seu càrrec.

6. A efectes informatius s’ha de donar compte al Ple de la constitució dels grups polítics i de les seues modificacions.

7. Respecte dels consellers executius no electes, restaran adscrits al grup polític al qual pertanyi el president o presidenta que els hagi nomenat.

Article 89. Mitjans materials dels grups polítics

1. Els grups polítics disposaran de locals i mitjans materials per facilitar la seua organització i funcionament en la mesura de les disponibilitats del Consell Insular.

2. Tots els grups polítics constituïts tendran dret a una dotació econòmica que resultarà d’una aportació fixa idèntica per a cada grup, així com d’una aportació variable en funció del nombre d’escons. El Ple fixarà aquesta quantia en les bases d’execució dels pressupostos.

Article 90. Designació de membres d’òrgans col·legiats

Correspon als grups polítics designar i canviar, mitjançant escrit del conseller o consellera portaveu dirigit a la Presidència, els seus representants en tots els òrgans col·legiats propis del Consell Insular d’Eivissa integrats per consellers i conselleres que pertanyin als diversos grups. La mateixa regla regirà per a les designacions de consellers o conselleres que formin part d’institucions alienes a aquest Consell Insular.

Article 91. Recepció de notificacions dirigides als consellers o conselleres

Totes les comunicacions, citacions i convocatòries dirigides als consellers o conselleres es realitzaran al personal que cada grup polític tengui adscrit al seu servei, i en cas d’absència, al fax del grup polític al qual pertanyi.

Secció onzena. Dels òrgans complementaris

Article 92. La Junta de Portaveus

1. La Junta de Portaveus està constituïda pel president o presidenta, els vicepresidents o les vicepresidentes i els portaveus de cadascun dels grups polítics amb representació en el Consell Insular d’Eivissa.

2. Sense perjudici de l’anterior, poden assistir a les sessions de la Junta de Portaveus, amb veu però sense vot, els membres i el personal del Consell que el president o la presidenta consideri convenient que ho facin, per oferir informació sobre assumptes concrets sotmesos a la consideració o decisió de la Junta de Portaveus.

3. Actuarà com a secretari o secretària de la Junta de Portaveus el/la que ho sigui del Consell, i li correspondrà aixecar acta succinta en la qual només constarà allò que s’aprovi o la circumstància d’haver estat oïda.

4. La Presidència convoca la Junta de Portaveus, amb una antelació mínima de vint-i-quatre hores, a iniciativa pròpia, a petició de dos grups polítics, o a sol·licitud d’un terç dels consellers o conselleres. S’entén que es compleix el tràmit amb l’assistència de qualsevol dels seus membres. El termini per convocar la Junta, quan sigui a petició de dos grups polítics o d’un terç dels consellers o conselleres, serà de tres dies hàbils següents al de la sol·licitud i no podrà demorar-se la seua celebració més de set dies hàbils, comptadors des de l’entrada de l’escrit al Registre General.

5. Les decisions de la Junta de Portaveus s’adoptaran sempre en funció del criteri de vot ponderat, en relació amb el número de consellers o conselleres de cada grup polític.

6. Són atribucions de la Junta de Portaveus:

a) Debatre i fer propostes sobre qualsevol assumpte relatiu al desenvolupament de sessions plenàries, en particular, i procedimentals, en general.

b) La proposta al Ple de mocions quan siguin formalitzades per la totalitat dels seus membres.

c) Establir la regulació i l’ordre dels debats especials que corresponguin. d) Veure les mocions que els diferents grups o consellers o conselleres presentin al Ple i decidir sobre la seua inclusió o no en l’ordre del dia.

e) Autoritzar genèricament les entitats i les associacions perquè puguin intervenir, amb veu, en el Ple quan es tracti d’assumptes del seu objecte social, de conformitat amb les regles establertes en aquest Reglament.

Article 93. Les comissions informatives i especials

Al Consell Insular d’Eivissa hi haurà òrgans d’estudi, d’informe o de consulta dels assumptes que hagin de ser sotmesos a la decisió del Ple, així com per al seguiment de la gestió de la Presidència, la Comissió de Govern i els consellers o conselleres.

Els consellers executius/Les conselleres executives assistiran a les comissions informatives competents en els assumptes relatius al seu departament, però només podran exercir el dret al vot en les comissions en les quals formin part.

Article 94. Els òrgans consultius i de coordinació

1. El Ple del Consell Insular pot disposar, com a part integrant de l’organització insular, la creació d’òrgans col·legiats de caràcter no decisori que, al marge i sense perjudici de les atribucions d’estudi i emissió d’informes que corresponen a la Comissió de Govern, a les comissions informatives i a les comissions insulars previstes en aquest Reglament, tenguin com a principal objecte la investigació, l’estudi i la deliberació sobre qüestions o temes concrets vinculats als diferents àmbits materials integrats dins del cercle de les competències o els interessos del Consell Insular.

2. La creació, la modificació o l’extinció d’aquests òrgans es realitzarà mitjançant acord de Ple, i s’hi precisarà la composició, el règim de funcionament i l’abast i el contingut de les seues funcions i atribucions.

3. El nomenament i la destitució dels diferents membres correspon a la Presidència del Consell Insular.

Article 95. Els òrgans desconcentrats i descentralitzats

1. El Ple del Consell Insular d’Eivissa, expressament habilitat en aquest sentit per aquest Reglament, pot disposar de la creació de tots aquells òrgans que, diferents dels ja assenyalats, consideri oportuns a fi de millorar la gestió i satisfer els interessos públics de la comunitat insular, i desconcentrar les competències necessàries corresponents als diversos òrgans de Govern i administració diferents del Ple.

La creació, la modificació i l’extinció d’aquests òrgans ha d’articular-se mitjançant acord de Ple del Consell Insular, que determinarà, si és necessari, la composició, l’abast específic de les atribucions i el règim de funcionament, amb subjecció sempre al contingut de les disposicions establertes per la legislació estatal sobre règim jurídic de les administracions públiques i la Llei de consells insulars.

El nomenament i la destitució dels diferents membres corresponen a la Presidència del Consell Insular.

2. Sense perjudici del que s’assenyala a l’apartat anterior, el Consell Insular d’Eivissa, per tal d’aconseguir una major eficàcia en la gestió dels seus serveis i satisfer així les necessitats col·lectives, pot descentralitzar la seua organització mitjançant la creació d’ens dotats de personalitat jurídica pròpia.

Correspon al Ple del Consell Insular disposar la creació, la modificació o l’extinció dels ens citats, que es regiran pel que prevegi el referit acord, de conformitat amb el que disposi, segons el cas, la legislació de règim local que regula les formes de gestió dels serveis.

Capítol II. DEL CONTROL I LA FISCALITZACIÓ DE L’ACTUACIÓ DELS ÒRGANS INSULARS

Article 96. Debats plenaris sobre la gestió de Govern

1. El Ple del Consell Insular d’Eivissa celebrarà sessió extraordinària quan sigui sol·licitat per una quarta part, almenys, del nombre de consellers, i cap conseller o consellera no en podrà sol·licitar més de tres anualment. Aquesta sol·licitud ha de contenir una relació concreta i detallada dels assumptes que s’hauran d’incloure en l’ordre del dia.

2. El president o la presidenta està obligat a convocar la corresponent sessió plenària. Aquesta sessió no pot demorar-se durant més de set dies hàbils des de la presentació de la sol·licitud en el Registre General del Consell. A la convocatòria no es poden incloure altres assumptes diferents dels expressament sol·licitats pels firmants de la petició.

3. Si el president o la presidenta no convoca el Ple extraordinari sol·licitat en el termini assenyalat, la sessió quedarà automàticament convocada per al desè dia hàbil següent al de la finalització de l’esmentat termini, a les dotze hores. Aquesta convocatòria automàtica serà notificada pel secretari o secretària del Consell a tots els membres el dia següent de la finalització del dit termini.

4. Si el president o la presidenta o el seu substitut legal no assisteixen a la sessió plenària, aquesta sessió quedarà constituïda amb la presència d’un número de consellers o conselleres que cobreixin el quòrum legalment exigit, i serà presidida pel membre del Ple de major edat dels presents.

5. La facultat conferida en aquest precepte als consellers o conselleres s’entén sense detriment dels drets que els són reconeguts per l’article 46.2.a de la Llei de bases de règim local.

Article 97. Sessió plenària de debat sobre política general

1. El Consell Insular d’Eivissa celebrarà cada any una sessió plenària extraordinària destinada a debatre l’orientació general de la política dels seus òrgans executius.

2. Aquesta sessió la convocarà la Presidència i s’ajustarà a les següents regles específiques:

a) El debat s’iniciarà amb la intervenció del president o de la presidenta del Consell Insular d’Eivissa.

b) Després d’una suspensió de la sessió que, a criteri de la Presidència, no serà inferior a dues hores ni superior a quatre, hi intervendrà un representant de cada grup polític.

c) El president o la presidenta del Consell Insular podrà fer ús de la paraula cada vegada que ho consideri oportú. Quan respongui individualment a una de les persones de les que hagin intervingut, aquesta persona tendrà dret a una rèplica. Si el president o la presidenta respon de manera global als representants dels grups, únicament tendran dret a un torn de rèplica. En tot cas, el president disposarà de la darrera intervenció prèvia al tancament del debat.

d) Conclòs el debat, s’obrirà un termini en el qual els grups polítics podran presentar propostes de resolució a la Junta de Portaveus, que les qualificarà i admetrà a tràmit, si és procedent. Les propostes admeses podran ser defensades pel seu autor, i contestades en un torn en contra per part del president o de la presidenta o d’un membre de la Comissió de Govern o del Consell Executiu. A continuació les propostes seran votades segons el seu ordre de presentació.

3. La Junta de Portaveus, a la reunió prèvia a aquesta sessió plenària, adoptarà les resolucions necessàries per a l’ordenació dels debats, torn de paraula i determinació del temps de les intervencions.

Article 98. Preguntes

1. Les preguntes són sol·licituds concretes d’informació dirigides al president o la presidenta, a la persona titular de la Vicepresidència o vicepresidències, a la Comissió de Govern o a algun dels seus membres i al Consell Executiu o a algun dels seus membres i als consellers/eres titulars dels respectius departaments, perquè aclareixin la certesa d’un fet, manifestin si han adoptat o pensen adoptar determinades mesures o necessiten de qualsevol altre aspecte d’interès i coneixement públic.

2. Les preguntes han de ser formulades per escrit, amb indicació de si es demana una resposta oral davant el Ple o una resposta escrita, i designant la persona o òrgan col·legiat destinats a contestar-la. Si no s’especifica la forma de respondre, se n’entendrà sol·licitada la resposta escrita. Cada escrit només podrà contenir una pregunta. La indicació de la persona o òrgan col·legiat a qui es dirigeix la pregunta no prejutja el criteri del Govern insular sobre qui ha de contestar, però si la resposta prové d’un altre òrgan, la Presidència haurà de motivar aquesta circumstància.

3. Les preguntes hauran de ser qualificades i admeses per la Presidència, que en traslladarà una còpia al conseller o consellera responsable del departament o conselleria afectada. En el cas que la Presidència dicti resolució denegatòria de l’admissió, haurà de ser motivada.

4. Si se sol·licita resposta oral davant el Ple, la pregunta haurà de ser presentada dos dies hàbils abans de la reunió de la Junta de Portaveus prèvia a la sessió que correspongui. En aquest cas, la Presidència inclourà l’assumpte en l’ordre del dia de la sessió ordinària o extraordinària següent, després del despatx ordinari d’assumptes. Les preguntes seran incloses en les respectives sessions plenàries segons l’ordre de presentació, fins a un màxim de deu preguntes per cada grup polític, i seran contestades pel seu destinatari. Si qui l’ha formulada no es troba present en el moment de la resposta, la pregunta s’inclourà en la pròxima sessió plenària.

5. La resposta per escrit a les preguntes formulades serà lliurada i notificada en el termini d’un mes des de la seua presentació. La notificació es realitzarà en la forma prevista en aquest Reglament. Si aquest termini s’incomplís, la Presidència, a sol·licitud de l’autor/a de la pregunta, la inclourà en l’ordre del dia de la sessió plenària següent, en la qual rebrà el tractament previst per a les preguntes amb resposta oral.

6. Les preguntes dirigides als òrgans col·legiats podran ser contestades indistintament mitjançant acord adoptat per l’òrgan destinatari o bé pel responsable de l’àrea administrativa a la qual correspongui l’objecte de la pregunta. Si se sol·licita resposta oral, serà contestada pel responsable de l’àrea.

Article 99. Mocions

Els grups polítics podran presentar mocions per ser debatudes i votades pel Ple del Consell. Es presentaran per escrit en el Registre General del Consell amb una antelació d’almenys dos dies hàbils a la data de la reunió de la Junta de Portaveus prèvia a la convocatòria de la sessió en què hagin de ser tractades, i seran incloses en l’ordre del dia després dels assumptes ordinaris i abans de les preguntes.

Article 100. Interpel·lacions

1. Les interpel·lacions són sol·licituds d’explicació dirigides al Consell Executiu o a algun conseller o consellera perquè exposin la seua actuació en aspectes o realitzacions concretes de la seua política.

2. Qualsevol conseller o consellera té dret a presentar aquestes interpel·lacions. La interpel·lació ha de presentar-se per escrit amb una antel·lació d’almenys dos dies hàbils i serà estudiada per la Junta de Portaveus. Si aquesta junta dedueix del contingut que es tracta d’una simple sol·licitud d’informació, requerirà a l’autor que la transformi en pregunta.

3. Les interpel·lacions, fins a un màxim d’una per grup, s’inclouran dins de l’ordre del dia del primer Ple que es faci, excepte quan el seu caràcter monogràfic ho impedeixi.

4. Les interpel·lacions se substanciaran davant el Ple, amb una primera exposició per part del conseller o consellera interpel·lant, que serà contestada per un conseller o consellera de l’òrgan col·legiat interpel·lat o pel conseller executiu interpel·lat o consellera executiva interpel·lada. Finalitzada aquesta intervenció, hi haurà torns simples finals de rèplica de la persona interpel·lant i de la persona interpel·lada.

Article 101. Comissions d’investigació

1. El Ple del Consell Insular d’Eivissa, a proposta de dos grups polítics o de la cinquena part dels seus membres, podrà acordar la creació d’una comissió d’investigació sobre qualsevol assumpte de la seua competència, o sobre l’actuació dels seus membres en l’exercici de les seues funcions.

2. Aquestes comissions estaran formades per un representant de cada grup polític.

3. La Comissió creada, en la primera reunió que faci, elegirà el president o la presidenta d’entre els seus membres i elaborarà un pla de treball. Igualment, podrà assignar ponències als seus components i requerir la presència, mitjançant la Presidència del Consell Insular d’Eivissa, de qualsevol persona per ser oïda. La notificació corresponent haurà de ser lliurada amb una antelació mínima de quinze dies, excepte en casos d’urgència, en els quals aquest termini podrà reduir-se a tres dies.

4. Les decisions de les comissions d’investigació s’adoptaran en funció del criteri del vot ponderat.

5. Les conclusions d’aquestes comissions hauran de plasmar-se en un dictamen, que serà discutit i votat en sessió plenària. El president o la presidenta, oïda la Junta de Portaveus, estarà facultat per ordenar el debat, concedir la paraula i fixar els temps de les intervencions.

Article 102. Moció de censura a la Presidència del Consell Insular d’Eivissa

1. El Ple del Consell Insular d’Eivissa pot exigir la responsabilitat política del president o presidenta mitjançant la moció de censura, la presentació, la tramitació i la votació de la qual es regula segons el que es preveu en els articles 207.3 i 197 de la Llei orgànica del règim electoral general, amb les normes següents:

a) La moció de censura ha de ser proposada, almenys, per la majoria absoluta del número legal de membres del Consell i ha d’incloure un candidat o candidata a la Presidència, que pot ser qualsevol membre de la Corporació l’acceptació expressa del qual consti en l’escrit de proposició de la moció.

b) L’escrit en el qual es proposi la moció de censura ha d’incloure les firmes dels consellers o conselleres proposants, degudament autenticades per un notari o pel secretari o secretària general del Consell, davant el qual l’ha de presentar qualsevol dels seus firmants. El secretari o secretària general ha de comprovar que la moció de censura compleix els requisits exigits en aquest article i n’ha d’estendre la diligència acreditativa corresponent.

c) El document, així diligenciat, l’ha de presentar al Registre General del Consell qualsevol dels firmants de la moció, i amb aquest fet el Ple queda convocat automàticament per a les dotze hores del desè dia hàbil següent al de la data del seu registre. El secretari o secretària general del Consell ha de trametre una notificació que indiqui aquesta circumstància a tots els membres del Ple en el termini màxim d’un dia a comptar des de la data de presentació del document en el Registre, a fi que assisteixin a la sessió, especificant la data i l’hora en què tendrà lloc.

d) El Ple serà presidit per una mesa d’edat integrada pels consellers de major edat i de menor edat entre els presents, exclosos el president o presidenta i el candidat o candidata a la Presidència. Hi actuarà com a secretari o secretària el que ho sigui del Consell, o funcionari que legalment el substitueixi, que haurà d’acreditar tal circumstància.

e) La mesa es limitarà a llegir la moció de censura, a concedir la paraula durant un temps màxim de deu minuts, si estan presents, al candidat o candidata a la Presidència, al president o presidenta i els portaveus dels grups polítics, i a sotmetre a votació la moció de censura.

f) El candidat o candidata inclos/a en la moció de censura quedarà proclamat/ada president o presidenta si aquesta moció prospera amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre de consellers o conselleres que legalment componen la Corporació.

2. Cap conseller o consellera pot firmar durant el seu mandat més d’una moció de censura. A aquests efectes no es prendran en consideració aquelles mocions que no hagin estat tramitades en no complir els requisits prevists en la lletra b anterior.

3. La dimissió sobrevinguda del president o presidenta no suspèn la tramitació i la votació de la moció de censura.

4. La Presidència, en l’exercici de les seues competències, està obligada a impedir qualsevol acte que pertorbi, obstaculitzi o impedeixi el dret dels membres del Ple a assistir a la sessió plenària en què es voti la moció de censura, i exercir el seu dret a votar-hi.

5. No són aplicables a la moció de censura les causes d’abstenció i de recusació previstes en la legislació de procediment administratiu.

Article 103. Qüestió de confiança plantejada per la Presidència

1. El president o la presidenta pot plantejar al Ple una qüestió de confiança, vinculada a l’aprovació o la modificació de qualsevol dels assumptes següents, d’acord amb la legislació electoral:

a) Els pressupostos anuals.

b) El Reglament orgànic.

c) Els plans insulars de cooperació a obres i serveis de competència municipal.

Així mateix, de conformitat amb el que preveu l’article 16.3 de la Llei de consells insulars, el president o presidenta pot plantejar la qüestió de confiança sobre el seu programa en conjunt, sobre una declaració de política general o sobre l’aprovació de qualsevol assumpte o actuació de rellevància política.

2. La presentació d’una qüestió de confiança vinculada a l’acord sobre algun dels assumptes abans ressenyats ha de figurar expressament en el corresponent punt de l’ordre del dia del Ple, i per a l’aprovació d’aquest acord es requereix el quòrum de votació exigit per cadascun d’ells en la Llei 7/1985, de 2 d’abril, que regula les bases de règim local. La votació ha de ser efectuada, en tot cas, pel sistema nominal.

Per poder presentar una qüestió de confiança és un requisit previ que l’acord corresponent hagi estat debatut en el Ple i que aquest acord no hagi obtengut la majoria necessària per aprovar-lo.

3. Si la qüestió de confiança no obté el número necessari de vots favorables per aprovar l’acord, el president o la presidenta cessarà automàticament i quedarà en funcions fins que prengui possessió del càrrec la persona que l’hagi de succeir. L’elecció del nou president o presidenta tendrà lloc en una sessió plenària convocada automàticament per a les dotze hores del desè dia hàbil següent al de la votació de l’acord al qual fos vinculada la qüestió de confiança, i es regirà per les regles establertes en els articles 12 i següents d’aquest Reglament; hi quedarà exclòs de ser candidat o candidata el president o presidenta que cessa.

4. La previsió que conté el paràgraf anterior no és aplicable quan la qüestió de confiança es vinculi a l’aprovació o la modificació dels pressupostos anuals. En aquest cas s’entén atorgada la confiança i aprovat el projecte si en el termini d’un mes des que es va votar el rebuig de la qüestió de confiança no es presenta una moció de censura amb candidat o candidata alternatiu al president o presidenta, o si aquesta moció no prospera.

A aquest efecte no regeix la limitació establerta al final del punt tres d’aquest article.

5. Cada president o presidenta no pot plantejar més d’una qüestió de confiança a l’any, comptant des de l’inici del mandat, ni més de dos durant la seua durada total. No es pot plantejar cap qüestió de confiança en l’últim any del mandat de cada Corporació.

Tampoc no pot plantejar-se una qüestió de confiança quan s’hagi presentat una moció de censura, fins que no es voti aquesta darrera.

6. Els consellers o conselleres que hagin votat a favor de l’aprovació d’un assumpte al qual s’hagués vinculat una qüestió de confiança no poden firmar una moció de censura contra el president o presidenta que l’hagi plantejat fins que no transcorri el termini de sis mesos comptadors a partir de la data d’aquesta votació.

Així mateix, durant l’esmentat termini, aquests consellers i conselleres tampoc no podran emetre un vot contrari a l’assumpte al qual s’hagués vinculat la qüestió de confiança, sempre que s’hagués sotmès a votació en els mateixos termes que en aquella ocasió. Si s’emetés aquest vot contrari, ha de ser considerat nul.

[Índex] [arriba]

icon_bustia

QUEIXES I SUGGERIMENTS

icon_faqs

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

icon_cost

QUANT COSTA AQUEST PORTAL?